La Vanguardia (Català-1ª edició)
El mur és Roglic
L’eslovè s’imposa per explosivitat a la pujada final de Valdepeñas, però Enric Mas li torna a exigir el millor nivell
Primoz Roglic (Jumbo) es va treure l’espina de la caiguda de dimarts amb un formidable triomf al gairebé infranquejable mur de Valdepeñas. Però quan el bicampió de la ronda espanyola va arribar a la meta, es va acostar a Enric Mas. Volia demanar-li disculpes per haver-lo tocat en l’ascensió, també felicitar-lo, potser fins i tot animar-lo després d’haver-li arrabassat el triomf quan l’espanyol havia demostrat una força excel·lent a l’última ascensió. L’eslovè sap que l’espanyol és un rival cada vegada més temible. Va guanyar Roglic gràcies a l’explosivitat en aquest tipus d’ascensions i fins i tot va ser capaç d’avantatjar de tres segons Mas a la meta –ara està a 35 segons a la general–, però cada dia que passa el mallorquí sembla que creix una mica més i l’eslovè ho sap.
Després del grup principal, Michael Cort Nielsen (Education First) va arribar a l’última rampa d’aquest mur d’1,1 km fent esses. El danès, vencedor a l’etapa de Cullera, estava tocat. S’havia quedat a tan sols 300 metres del segon triomf després de fer patir moltíssim el pilot de favorits. Cort havia estat el més fort d’una escapada de cinc homes que tant el Movistar com, sobretot, el Jumbo van intentar tenir sempre sota control, mai per sobre dels dos minuts. L’atac de Mas i l’empenta de Roglic el van deixar sense la glòria que hauria tornat a merèixer.
L’etapa, de mitjana muntanya, tornava a tenir una dificultat muntanyosa, el port de Locubín, de 8,8 km al 5% de desnivell, a poc menys de deu quilòmetres per a la meta. Una nova oportunitat per a valents o, com Roglic a l’etapa de dimarts, temeraris.
Allà, al Locubín, va atacar Cort Nielsen a la recerca del segon triomf. El danès va aconseguir un avantatge de 45 segons i va tenir a ratlla gairebé fins al final un pilot organitzat i amb ganes de disputar la victòria. Tot i això, la gran novetat de l’etapa li faria impossible el triomf: el mur de Valdepeñas. Aquesta arribada infernal de poc més d’un quilòmetre amb rampes de fins