La Vanguardia (Català-1ª edició)
Testimoni d’una matança
Un afganès que volia arribar a Espanya explica les explosions a l’aeroport de Kabul
“Si m’hagués quedat a l’Abbey Gate possiblement estaria mort”, escrivia H en un missatge de WhatsApp. Minuts abans havia estat en aquell punt, la porta d’accés a l’aeroport de Kabul on es va produir la primera de les dues mortíferes explosions que van deixar almenys 78 morts i 143 ferits, segons l’agència Ap. Fins a tres explosions més haurien seguit, poques hores més tard, de les que no es tenien dades al tancament d’aquesta edició. Entre les víctimes mortals n’hi ha onze marines i un metge de l’Armada dels Estats Units.
Imatges gravades amb un mòbil mostraven cossos amuntegats en una séquia seca que discorre al costat del mur de l’aeroport on es concentrava una multitud aquests dies.
H estava fent ahir un últim intent per trobar les tropes espanyoles a l’aeroport, una missió que se li havia fet impossible des de la matinada de dimarts, quan va sortir de casa amb un salconduit que l’autoritzava a ser evacuat amb destí final a la base de Torrejón. La seva carrera com a periodista i col·laborador de mitjans estrangers, inclosa La Vanguardia, afegit a amenaces que havia patit en el passat, l’havien fet mereixedor de l’autorització. ‘The Guardian’
Entrada principal
Dues samarretes, una de vermella i una de groga, agafades al canell com si fossin una bandera, eren el distintiu amb què buscava fer-se notar des de l’altre costat de la barrera. En acostar-se a un dels punts cridant “Espanya,
LA VANGUARDIA
Espanya!”, dos soldats dels Estats Units li van cridar que els espanyols no eren allà, que es dirigís a la porta propera a l’hotel Baron, on els trobaria.
Caminava cap aquell lloc quan van succeir les explosions, la segona molt més a prop d’on ell es trobava en aquest moment. “Va ser molt fort, tot es va moure i després la gent va començar a córrer. Havien molts ensangonats”, va explicar. Després van començar a passar les ambulàncies amb els morts i ferits.
“Hi havia molta gent allà, tothom cerca autorització per entrar a l’aeroport”, continuava explicant H. Ell sabia del perill que corria per arribar fins aquell lloc. Dues hores abans havia enviat una captura de pantalla d’un missatge que circulava en xarxes de missatgeria en què es llegia: “Allunyi’s d’Abbey Gate. Vagise’n immediatament. Torni a casa i estigui segur”. Des de la nit anterior la intel·ligència dels Estats Units i la britànica advertien d’un possible atemptat de l’Estat
Explosions contra l’evacuació
Almenys 78 morts, entre ells dotze militars dels Estats Units, i 143 ferits en dos atacs suïcides
L’EI assumeix l’autoria però parla d’un sol suïcida que “va arribar a cinc metres dels nord-americans”
Islàmic de Khorassan, el braç afganès de l’EI, enemic dels talibans. Ahir a la nit, l’agència de l’EI, Amaq, assumia l’autoria però parlava d’un sol terrorista suïcida, que hauria arribat a menys “de cinc metres dels nord-americans”, i va fer 160 víctimes.
Però molts com H no tenien cap altra opció que continuar intentant-ho. Ell sabia que aquesta era l’última oportunitat. El que havia viscut en les últimes 52 hores havia estat marcat per l’espe