La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia intenta que el tsunami afganès no desbordi la seva zona d’influència
Moscou rearmarà el Tadjikistan i l’Uzbekistan després de la tornada dels talibans
Rússia va enviar aquest dijous a l’Afganistan quatre avions militars per repatriar alguns centenars de persones. Però l’evacuació de Rússia, igual que la seva relació amb els talibans, s’assembla poc a la dels països occidentals. El Kremlin aposta pel pragmatisme i la cautela per evitar que la crisi s’estengui a les exrepúbliques soviètiques d’Àsia Central, els seus aliats.
Els avions Il-62 i Il-76 van aterrar a l’aeròdrom militar de Xkálovski, als afores de Moscou, amb ciutadans de Rússia i altres exrepúbliques soviètiques. Uns 360, segons l’ambaixador rus a Kabul. Cap afganès. Un dels temors del Kremlin és que l’arribada de refugiats, a Rússia o al seu pati del darrere, sigui aprofitada per elements extremistes.
“No volem que, camuflats de refugiats, vinguin combatents”, ha dit recentment el president rus, Vladímir Putin.
En els seus contactes amb Moscou, els talibans van prometre no crear problemes als seus veïns d’Àsia Central. Però hi ha altres grups que preocupen més. “A l’Afganistan hi ha també l’Estat Islàmic i, per descomptat, l’amenaça terrorista a l’Afganistan és extremadament alta”, va dir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, la vigília de l’atemptat a l’aeroport de Kabul.
Fa gairebé 40 anys s’inaugurava a Termez (avui Uzbekistan) el Pont de l’Amistat entre l’aleshores Unió Soviètica i l’Afganistan. Era el maig del 1982 i la unió a través del riu Amu Daria volia simbolitzar la incorporació d’un nou país satèl·lit a l’URSS.
Aquella frontera, per on les tropes de l’URSS van completar la retirada el 1989, és avui causa de preocupació per als veïns de l’Afganistan. L’Uzbekistan i el Tadjikistan han demanat ajuda militar a Rússia, que està disposada a proporcionar-la, com va confirmar ahir Aleksandr Mijéiev, director general de Rosoboronexport. “Estem treballant en una sèrie de comandes de països de la regió per al subministrament d’helicòpters, armes lleugeres i moderns sistemes
El pati del darrere de Moscou
Tot i que el Kremlin considera els talibans un “grup terrorista”, en els darrers anys ha rebut els seus líders
de protecció de fronteres”, va dir a l’agència Ria Nóvosti.
Els governs de Taixkent i Duixanbe temen que l’arribada dels talibans al poder provoqui una onada d’atemptats al seu territori com ja va passar als 90.
Encara que amb precaució, Rússia vol tenir influència a l’Afganistan. “Seguim compromesos en la tasca d’establir pau i estabilitat a l’Afganistan perquè no causi amenaces a la regió”, va dir dimarts el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov.
En les dues últimes dècades, Rússia ha mantingut una relació especial i alhora ambigua amb els talibans. Aquests van arribar a reconèixer la independència de Txetxènia l’any 2000. Després dels atemptats de l’11-S del 2001 als Estats Units, Moscou va permetre que els americans utilitzessin l’espai aeri rus i bases a l’Uzbekistan i el Kirguizistan.
Però des del 2017, tot i que la llei russa considera els talibans una “organització terrorista”, els seus líders polítics han estat rebuts a Moscou. Forma part d’un pragmatisme que accepta la realitat d’un govern talibà a Kabul. La qual cosa no significa que Rússia l’arribi a reconèixer.c
'/�-,