La Vanguardia (Català-1ª edició)
Duterte succeirà Duterte
L’actual president de les Filipines es presentarà com a segon de la seva filla a les eleccions del proper mes de maig
El dia en què la Czarina va veure la seva cara i el seu nom en un cartell vermell que contrastava per força amb el blanc de la façana de casa seva, va saber que corria perill. “Va ser la meva companya qui ho va descobrir al matí, mentre escombrava el carrer”, explica amb un somriure, com si una amenaça de mort fos el més comú del món. Czarina Musri, advocada de drets humans, havia estat assenyalada com a comunista pel Govern filipí, caça de bruixes que els experts de l’ONU han batejat com red-tagging, etiqueta vermella.
“Abans d’aquell incident, ja havia estat marcada de diferents maneres, però era la primera vegada que apareixia un cartell a la meva pròpia casa”, explica. Malgrat que va interposar una denúncia a la policia de Mindanao, el cas no va ser investigat i la Czarina va haver de buscar asil, primer a Amsterdam i després a Barcelona.
Els casos d’advocats i activistes perseguits i assassinats en circumstàncies estranyes s’han convertit en un fet habitual a les Filipines de Rodrigo Duterte. El líder va arribar a la presidència el 2016, com un outsider de la política determinat a posar fi al tràfic de drogues i la guerrilla comunista. Des d’aleshores, ha estat acusat per organitzacions humanitàries de violar sistemàticament els drets humans de col·lectius minoritaris.
Però a Duterte se li esgota l’actual mandat. Les eleccions presidencials filipines estan convocades per al maig del 2022 i constitucionalment no pot presentar-se per segona vegada. El pla mestre del líder filipí és que la seva filla, Sara Duterte, actual alcaldessa de Davao, encapçali les llistes electorals. D’aquesta manera, ell ocuparà la vicepresidència i ostentarà el poder de facto.
“El president Rodrigo Boa Duterte ha decidit fer el sacrifici i fer cas al clam de la gent”, afirmava ahir un comunicat del seu partit, el PDP-Laban. En un discurs televisat, l’actual president va afirmar que vol continuar amb la seva “croada” contra “les drogues, la insurgència i la criminalitat”.
Duterte està determinat a exterminar de manera encoberta els opositors que queden al país. “Mateu-los”, va ordenar a les forces armades en un míting el març passat. “He ordenat als militars i a la policia que, si topen amb els rebels comunistes i van armats, els matin, s’assegurin que estan morts i els rematin si encara són vius”, declarava públicament.
La guerrilla comunista opera des del 1968 en l’alçament maoista més durador de la història. Compta amb una branca política, el PKP, Partit Comunista de les Filipines, i el seu braç armat, el NEP, Nou Exèrcit del Poble. Són responsables de més de 30.000 morts en l’últim mig segle. El seu líder, José Maria Sison, viu exiliat a Holanda, des d’on va establir negociacions de pau amb els dos governs anteriors.
Però Rodrigo Duterte va liquidar
El seu mandat ha estat marcat per la persecució d’activistes i advocats de drets humans
definitivament la taula de diàleg entre el Govern i la guerrilla. Al seu lloc va declarar les dues organitzacions grups terroristes i va implementar una llei de sospitosos que li permet agilitar les condemnes. El seu cop de gràcia va ser la creació dels Grups Operatius per Posar Fi al Conflicte Armat Comunista Local, coneguts com a NTF, una divisió de l’exèrcit que, de manera extraoficial, persegueix i assassina qualsevol persona
“roig”.
El nombre d’atacs a advocats, 176 des del 2010, ha augmentat de manera exponencial des de l’inici del mandat. Tot i això, cap d’aquests assassinats extrajudicials no pot ser jutjat i atribuït a NFT.
“No podem denunciar els atacs perquè no sabem qui és l’assassí”, denuncia la Czarina. “Nosaltres, els red-tagged , no tenim més enemic que l’estat. L’únic crim que han comès aquestes persones ha estat enfrontar-se al Govern”. El sistema sempre és el mateix: “Els atacants solen viatjar junts en una motocicleta. Un condueix i l’altre dispara. Porten cascos foscos i no tenen matrícula”. La rapidesa amb què es produeixen els atacs impedeix d’identificar-los, encara que tots els etiquetada com a grups humanitaris responsabilitzen directament el Govern.
Des de juny de l’any passat, a més, la nova llei contra el terrorisme amplia la definició del delicte de terrorisme i castiga la intencionalitat, sense necessitat de demostrar que el sospitós està involucrat en una activitat criminal. “Malgrat que hi ha 37 recursos pendents al Tribunal Suprem, l’NFT ja està aplicant la llei”, diu Musri.
L’advocada, que ara resideix a Barcelona, prossegueix en cerca i captura, com demostren unes fotos seves fetes a Holanda i repartides a tall de pamflet a Cagayan de Oro; un recordatori del perill que implica tornar a casa. Tot i això, a la pregunta de si vol tornar al lloc on la podrien assassinar, respon amb el seu característic somriure: “Per descomptat!”.c