La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La conciliació familiar és una mentida”
Diputada del PSC
Esther Niubó (Barcelona, 1980) és la directora de la Fundació Campalans, el think tank del PSC. Malgrat que sempre va tenir clar que la política de partit no era la seva preferència, va acabar a l’all de bon començament. És segona tinenta d’alcalde de Castelldefels i experta en política internacional, però s’ocupa dels temes d’educació, cosa que l’uneix amb els seus dos fills, a qui veu menys del que voldria.
Per què es dedica a la política? Va ser un cúmul de casualitats. Vaig fer la carrera de Polítiques, em vaig especialitzar en relacions internacionals i sempre vaig dir que treballaria en qualsevol àmbit menys en un partit polític, però vaig fer les pràctiques a l’oficina parlamentària del PSC, amb Raimon Obiols i Maria Badia, que eren europarlamentaris. Vaig ser a Brussel·les com a assessora durant una legislatura i el 2010 vaig tornar i vaig anar a parar a la Fundació Campalans i ja em vaig implicar molt més. El 2015 vaig entrar al Parlament sota el guiatge de Miquel Iceta.
Quin ha estat el millor moment en tota aquesta etapa?
Les primàries de Pedro Sánchez van ser un moment molt bonic, un revulsiu, però l’última campanya electoral va ser el moment més dolç.
Com explica als seus fills a què es dedica la seva mare?
En tinc dos, una nena de 7 anys i un nen de 5. Saben que treballo al Parlament perquè els hi he portat alguna vegada, però els fa molta gràcia que surti a la tele i diuen que ells també volen treballar allà. Entenen que hi ha un president, que hi ha coses que no m’agraden i que faig propostes per millorar-les. A més, em dedico a temes d’educació i els poso l’exemple que vull que a l’escola hi hagi grups més petits. Crec que entenen alguna cosa...
I la conciliació familiar? Malament. La conciliació és una mentida. Recordo que al cap d’un mes de tenir la meva filla ja estava fent una campanya electoral. Concilio tot el que puc però és molt poc. Una de les coses bones del confinament va ser que vaig poder recuperar una mica d’aquell temps. Abans me n’anava molt d’hora, quan els meus fills estaven dormint, i arribava a casa quan ja estaven dormint. Quan pensàvem que havíem après alguna cosa d’aquesta etapa tornem a recuperar hàbits del passat.
Si fos consellera d’Educació quina seria la seva prioritat?
L’escola inclusiva és el gran repte. S’han d’incorporar nous perfils professionals a l’educació, sobretot a secundària. Cada vegada els alumnes necessiten una atenció més personalitzada perquè hi ha més alumnes amb trastorns d’ansietat, amb autisme... S’han incrementat un 25% i cal incorporar més docents, psicòlegs o psicopedagogs.
Quina reflexió personal li ha deixat aquesta pandèmia?
El valor d’allò públic, tant en sanitat com en educació. I que cal valorar molt més el temps amb els nostres.
Amb quin diputat d’un altre partit hi ha tingut més bona relació?
Amb Carles Riera, de la CUP. Som molt diferents des del punt de vista polític però hi tinc bona relació. També amb Jordi Albert, d’ERC; amb Jéssica Albiach... La veritat és que amb els comuns és molt fàcil i ens coneixem molt.
Quin és l’últim llibre que ha llegit?
Independencia,
Què ha fet per vacances? Doncs ha anat tot bé i ens n’hem anat a Mallorca, que és l’illa que menys coneixíem de les Balears.c de Javier Cercas.
Paradoxa vital “Sempre havia dit que treballaria en qualsevol àmbit menys en un partit polític”