El cost de la llum exigeix solucions

La constant pujada de la llum, encara que no sigui culpa del Govern espanyol, s’ha convertit en un dels seus principals maldecaps, igual com per als usuaris que comproven com mes a mes se’ls encareix la factura energètica. L’impacte d’aquest cost energètic creixent, a més, comença a encarir també el cistell de consum de tots els ciutadans i provoca una preocupant pèrdua de competitivitat a les empreses. És evident que Espanya no pot continuar sent –i no ho ha de ser– uns dels països –el cinquè– que paguen l’electricitat més cara de la Unió Europea. Resoldre aquest problema és gairebé una qüestió d’Estat i exigeix l’adopció d’un pla de xoc que, alhora, estigui emmarcat coherentment amb un futur d’estabilitat i seguretat jurídica.

No es pot fer res amb el preu del gas natural, que està en màxims als mercats internacionals, i del qual depèn Espanya per garantir l’estabilitat de subministrament de les energies renovables. Aquest combustible, que és el principal factor que encareix el cost de l’electricitat, està a més gravat pels drets d’emissió de diòxid de carboni que ha de pagar per complir amb la normativa de la Unió Europea per combatre el canvi climàtic. El Govern central, en canvi, sí que podria actuar davant la Comissió Europea per exigir que es millori la regulació d’aquest mercat. Hi ha l’evidència que un alt percentatge de l’encariment de l’electricitat a Europa, prop d’un 30%, es deu a l’especulació que protagonitzen els fons d’inversió internacionals amb els esmentats drets, i amb la qual obtenen beneficis milionaris, amb una rendibilitat de l’ordre del 46% en alguns casos. Aquesta és una pràctica que s’hauria de corregir per no perjudicar la lluita contra l’escalfament del planeta.

El Govern espanyol està obligat a complir el marc legal per a la fixació de preus de l’electricitat que regeix a la Unió

Europea, ja que difícilment podria canviar-lo unilateralment. Però en canvi, un bon exemple és el del veí Portugal, que funciona amb el mateix mercat marginalista que Espanya, però fixa els preus minoristes sobre mitjanes anuals, en lloc de fer-ho sobre preus horaris, com es fa aquí, i amb això ha reduït la volatilitat i l’alarma social.

És molt important, també, garantir als ciutadans –amb la màxima transparència– la certesa que es compleix la llei i que no hi ha abusos, fraus ni posicions dominants en la fixació dels preus de la llum per part del sector elèctric. Per això el Govern central ha d’establir els corresponents controls i auditories que certifiquin el correcte comportament de les companyies elèctriques i actuar en conseqüència en cas necessari. Això és el que ha començat a fer la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per verificar la posada en marxa de la nova factura i ja ha detectat que algunes comercialitzadores d’energia han introduït increments en el preu, que en alguns casos han arribat a ser del 30%, sense la informació adequada.

Els socis de govern del PSOE han proposat d’intervenir directament en el mercat elèctric a través d’un preu fix per decret per a l’energia nuclear i un màxim per a l’energia hidroelèctrica, ja que creuen que això abaratiria immediatament el rebut de la llum. Però aquesta és una mesura que vulnera les normes comunitàries. En tot cas, és evident que el Govern espanyol ha de presentar un pla d’actuació a curt, mitjà i llarg termini que contempli solucions al problema del cost energètic del país per combatre l’alarma social existent a causa de la imparable progressió alcista. I, paral·lelament, és urgent activar al màxim bons socials o descomptes directes a la factura per a les famílies econòmicament vulnerables. La imatge d’inacció que ofereix el Govern central no és bona per a ningú.c

L’encariment de l’electricitat suscita una creixent preocupació social i econòmica