El Marroc i Algèria, a matadegolla

Algèria va anunciar dimarts passat la ruptura de relacions diplomàtiques amb el Marroc, afegint un nou capítol a la llarga història de desavinences entre aquests països, veïns entre si i, tots dos, d’Espanya. No és la primera vegada que hi ha una ruptura semblant. De fet, tals desavinences es van iniciar poc després que el Marroc i Algèria obtinguessin la independència (el 1956 i el 1962). El 1963 els dos països es van enfrontar en la guerra de les Arenes, per unes línies frontereres que dataven de temps colonials. Però va ser a partir del 1976, després de la retirada espanyola del Sàhara Occidental, i després que Rabat provés d’annexionarse’l i Alger donés suport al Front Polisario –que defensava la seva independència–, quan aquesta qüestió va esdevenir un focus més gran de tensions. Les males relacions Marroc-Algèria van patir un altre sotrac el 2020, després que Trump apostés per l’annexió marroquina del Sàhara a canvi del reconeixement marroquí d’Israel.

Alguns analistes assenyalen que, malgrat les friccions a l’alça, els dos països comparteixen més interessos (en temes de seguretat o emigració, per exemple) dels que permeten suposar les contínues tensions. I que les topades, tot i que tenen una dimensió internacional, s’han de llegir també en clau interna. La covid, les reivindicacions de minories i el paper dominant a la regió han avivat les disputes entre els dos països. La figura de l’enemic exterior, a qui s’atribueixen els mals propis, ha guanyat volada.

En tot cas, aquesta crisi entre els veïns magribins preocupa al nord de l’estret de Gibraltar, ja que, des del 1996, opera el gasoducte GME, que, passant pel Marroc, porta el gas algerià a Espanya i altres països europeus. Preocupa, doncs, per la possibilitat que un conflicte greu comprometi aquest subministrament energètic. I preocupa, al Ministeri d’Afers Exteriors, la possibilitat que aquest hipotètic agreujament es veiés acompanyat per l’exigència de Rabat o Alger a Madrid perquè prengués partit. Ja es va veure, la primavera passada, amb la crisi entre Rabat i Madrid per l’assistència sanitària a un líder polisari a Logronyo, el tipus de represàlies que, davant les concessions a una part, l’altra pot prendre.

Des de diferents institucions de l’àmbit musulmà es demanava ahir als dos països que refrenessin els seus impulsos i dialoguessin. L’estabilitat al flanc occidental del món àrab així ho reclama. I, des de l’òptica de les relacions comercials dels dos països amb Espanya i Europa, aquesta estabilitat també és molt desitjable.c

A Espanya li preocupa que la pugna al Magrib afecti el subministrament de gas algerià