La Vanguardia (Català-1ª edició)
El luxe de caminar arran de mar
L’L’etapa del GR 92 que discorre entre les localitats de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, a la comarca del Baix Ebre, ha esdevingut un autèntic clàssic del senderisme a Catalunya. La raó és senzilla: transcorre per una de les raconades més boniques del litoral català. El camí és una autèntica balconada a la Mediterrània, amb penyasegats imponents, cales amb una aigua d’un verd maragda espectacular i pinedes que gairebé s’endinsen al mar. Un autèntic regal per a la vista en qualsevol època de l’any.
Comencem a caminar al port de l’Ametlla de Mar en direcció sud. Darrere l’edifici de la Capitania hi ha unes escales que utilitzem per sortir de les instal·lacions portuàries i que ens portaran fins a la cala Pepo. La creuem, i després de la cala del Bon Capó ens endinsem en un camí de ronda amb marges de pedra seca, en un tram especialment bonic. Al far del port de l’Estany (PK 2) abandonem la costa per anar a la dreta seguint el port de l’Estany, un autèntic port natural, antigament utilitzat. El port entra terra endins i caldrà envoltar-lo per seguir la ruta.
Els senyals de pintura blanca i vermella ens conduiran fins al marge sud d’aquest port natural, a la platja de l’Estany (PK 3,3) on retrobem la primera línia de la costa. Passem per la platja del port Olivet, amb un estany. A partir d’aquest punt anem trobant al nostre pas multitud de cales i caletes. Una tònica constant durant gran part de la caminada.
La cala de les Santes Creus (PK 5) és el següent punt de gran interès de l’excursió: es tracta d’una platja verge de més de 100 metres de llargada formada per còdols, amb dues interessants llacunes salobres. Una estampa magnífica. Seguim la marxa, gaudint del paisatge i de la possibilitat de banyar-nos en alguna de les múltiples cales que trobem al llarg del camí, per arribar a la cala de l’Estany Podrit (PK 6,3). Es tracta d’una espectacular platja de 60 metres i dominada per una pineda que arriba arran de mar. El tram que va des d’aquest punt fins a la punta de l’Àliga és el més interessant de la proposta. Caminem a tocar del mar, sobre penya-segats que cauen al mar o per cales, però sempre amb el blau del mar que contrasta amb el verd d’alguna de les nombroses pinedes que gairebé s’endinsen a la Mediterrània.
Passada la punta de l’Àliga –l’equador de l’excursió, des d’on podem gaudir d’excepcionals vistes–, arribem a la platja de l’Illot, un dels punts de més interès. La petita illa està gairebé unida a la platja. De fet, s’hi pot arribar sense pràcticament mullar-nos els peus. L’entorn és abrupte i salvatge. Francament esplèndid. Aquest fet contrasta amb la proximitat de la via de tren i l’autopista, un fet que sens dubte ens demostra que de vegades no cal allunyarnos gaire de la civilització per gaudir de raconades esplèndides.
Continuem la marxa pel camí de ronda, cap a la cala dels Moros i la platja del Pont de l’Àliga. Cala Garretes és una petita i bonica cala amb les vies del tren a tocar. Prosseguim per un camí ombrívol que va per una pineda a tocar de les vies del tren fins a la rocosa i planera platja de l’Adolç del Mé, un punt per on el sender transita pel mateix nivell del mar. A partir del Cap Roig (PK 12,5) tornarem a trobar-nos amb trams força urbanitzats.
La de Cap Roig, molt popular, és la més gran de les platges que falten per arribar a la nostra destinació. La creuem per l’arenal i recuperem el camí de ronda en direcció a un hotel. Caminem per sobre la cinglera arran de mar, veient sota nostre diferents cales. Finalment passem per la platja del Balconer i continuem per la dels Capellans, prèvia a les primeres cases de l’Ampolla. Si no hem previst dos cotxes una manera molt interessant de tornar a l’Ametlla de Mar és agafar el tren. Compte, però, amb els horaris, ja que la freqüència de pas és molt baixa.