‘Cocktails for two’

Un dels plaers de la música és tocar físicament els vinils, els cedés, i veure’n les portades, algunes veritables icones de la nostra cultura, com el Breakfast in America, de Supertramp, la meva indiscutible preferida. Entre l’auge dels iPods i els reproductors de música via bluetooth, feia molt temps que no veia un disc o un cedé. Fins ara.

Aquest estiu he decidit escoltar música, mirant-la. He decidit utilitzar Spotify al televisor, i així veig a la pantalla les portades dels discos que més m’agraden i les que no havia vist mai. M’encanta el jazz, i especialment la música del saxofonista tenor Ben Webster. Les seves interpretacions guanyen molts punts si escoltes la seva música mirant les caràtules dels cinquanta i els seixanta, autèntiques obres d’art. Quan ve algun amic a casa i estic mirant música, la conversa va, irremeiablement, cap a la bellesa de les caràtules que apareixen al televisor. Moltes són peces que no havies vist mai.

Les portades dels discos de jazz sempre han estat molt suggeridores, però he de dir que les de Webster-Soulville (1957) són un must-see; m’encanten. Algunes de les seves interpretacions amb el saxo, per exemple Cocktails for two, amb Coleman Hawkins, et transporten a un món passat que musicalment ha estat irrepetible.

Webster va ser un dels molts músics afroamericans que van trobar les seves llibertats individuals i els seus drets civils respectats i garantits a Europa. Als anys cinquanta i seixanta les seves actuacions en locals de París, Londres, Estocolm o Copenhaguen eren èxits nit rere nit, però el que més agradava a aquells músics americans era la manera com els tractaven al carrer, a les botigues, als hotels... Amb respecte.

El cas d’aquest músic, que va néixer a Kansas City el 1909 i va morir a Amsterdam el 1973, és molt especial. Va ser un dels millors, una llegenda viva del jazz, i el seu art el va convertir en un dels tres grans saxofonistes de la història, amb el mateix Hawkins i Lester Young.

A Copenhaguen, Webster hi va trobar el seu Xangri-La. Allà, molt lluny del seu Missouri natal, hi ha una fundació amb el segell reial danès que recorda el seu llegat ajudant joves músics a llançar les seves carreres i un carrer amb el seu nom, el Ben Websters Vej. No es perdin mirar la música de Webster mentre escolten el seu saxo i prenen un còctel còmodament a casa.c

[1...xf6 2.d5!] [2...a5 3.b6 mat] i les negres van abandonar. Si [4...d6 5.xd5+ c7 6.c5+ b7 7.d5+ etc.]

porta al mat.

(VOSTÈ) J2

5 AJ732 KQJ75

S -