La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’art anima l’estiu de Cadaqués
Galeries i tallers d’artistes reviuen un agost al complet
L’any passat van participar 409 artistes d’arreu del món en la 40a edició del Mini Print Internacional de Cadaqués. Molts no hi van poder enviar els treballs a causa de la pandèmia i no es van poder exposar les obres guanyadores. L’edició d’aquest any ha elevat el nombre de participants fins als 645, de manera que s’ha arribat a xifres semblants a les d’altres edicions.
Aquest concurs de gravats de Cadaqués que organitza des de fa quatre dècades el Taller Galeria Fort, avui dirigit per Mercè Barberà, també és un termòmetre de la temperatura artística de Cadaqués. I aquest estiu ha tornat a la plena ebullició. A punt d’acabar-se l’agost, continua la desfilada de públic per les galeries, s’han recuperat diversos espais d’exposició i, fins i tot, es percep un augment de les vendes d’obres.
El Taller Galeria Fort exposa actualment l’obra del japonès Satoru Yasuda, un dels guanyadors d’aquesta edició, amb els gravats de tots els participants. I de cara al setembre ja s’anuncia l’exposició de Viviana Narotzky.
Al carrer Horta d’en Sanés, on s’ubica la seu del Mini Print, hi ha també la mítica Galeria Cadaqués, creada per Bombelli, ara en mans d’Huc Malla, i aquest estiu amb una suggerent exposició de Jordi Mitjà (vegeu La Vanguardia 4-7-2021). La galeria Patrick J. Domken, una de les més antigues, amb una programació sempre de nivell, és gairebé veïna. Aquest mes d’agost exposa com ja és habitual Koyama, amb un estil inconfusible, i l’escultor Emili Armengol. La galeria és, a més a més, un punt de trobada cultural, i avui mateix acull la presentació de l’últim llibre de poesia de Lluís Calvo.
L’altre corredor artístic de Cadaqués és el carrer Unió. La galeria més coneguda és la d’Iturria, que ha optat per exposar obres de diferents artistes. Alguns ja habituals, com el pintor uruguaià José Luis Scaffo, amb els seus retrats hiperrealistes en blanc de Cadaqués, Carmela Piñón, Pedro Tyler, Guillermo García Cruz o Albano. Més sorprenent és el treball del jove J. Principal, basat en imatges dels videojocs.
Galeries veïnes del carrer Unió són la Marges-U, on exposa la parella formada per Gustau Carbó Berthold i la japonesa Nobuko Kihira; la sala d’art Maria Ekengren, amb obra de Lorenz Ekengren i Norbert Rauch, i els tallers de l’uruguaià Mauricio Sbarbaro i la fotògrafa Maya Cusell. D’aquesta última se n’anuncia una exposició a l’ermita de Sant Baldiri, entre el 3 i el 26 de setembre, titulada Passatge en negre amb una selecció de fotos sobre Cadaqués dividida en quatre temàtiques: arbre, mar, cel i terra. Cal recordar també que a principis d’octubre se celebra el festival InCadaqués de fotografia i que al juliol es va obrir un espai (c/ Es Call) amb obres del fotògraf Tony Keeler.
Es consolida el nou model de ‘showroom’, com el taller de Moisès Tibau, on exposa les seves ceràmiques
Aznarez és autor del cartell de la pel·lícula de Wes Andersen, que remet a portades del New Yorker ,iexposa a la seva galeria
Cartell de ‘The French Dispatch’
Com altres anys, no falten a la cita el Museu de Cadaqués, aquest estiu dedicat a les fotografies de Joan Vehí; la Societat l’Amistat, on exposen Danilo F. i Gabriele Ehrich, i també es pot veure una sèrie de fotos antigues de les inundacions de fa un segle, que van arrossegar l’emblemàtic pont Antic, i la Casa-Museu Dalí de Portlligat, a què s’ha afegit una exposició comercial de gravats a l’Espai Dalí (c/ Santa Margarida).
Però Cadaqués sempre és una capsa de sorpreses que permet descobrir joves valors més enllà de les galeries tradicionals. D’una banda, hi ha els tallers d’artistes com Patricia Sicardi, Ramon Moscardó, Natalia Tomás, Gallardo i Bernd Block, i d’altres ja esmentats. I els darrers anys han aparegut els anomenats showrooms, a mig camí entre la boutique, l’espai expositiu i el taller. N’és un exemple el de Moisès Tibau, un artista que va començar com a fotoperiodista però que des de fa anys treballa amb la ceràmica i amb ceramistes de Quart. El seu taller al carrer Es Poal és visitable només amb cita prèvia. Actualment treballa en una sèrie que és una reivindicació de la posidònia amenaçada del fons marí.
Santa Rita (c/ Es Call) és una galeria que comparteixen Laia Armengol, filla de l’escultor Emili Armengol, que aquest estiu presenta uns guaixos sobre paper d’un naïf innovador, i la fotògrafa francesa Valérie Prot. Molt a prop (c/ Bellaire), Verónica Mora ha reconvertit la seva boutique de moda, Blanco Mora, en un espai expositiu per al seu company Joaquín Lalanne. Aquest artista d’origen uruguaià va arribar fa onze anys a Cadaqués, i amb motiu del desè aniversari de la seva primera mostra individual presenta El somni del pintor. L’exposició alterna obres de l’últim any, amb un estil entre el pop i l’hiperrealisme, i una sèrie d’estudis en oli i acrílic sobre cartró que va fer durant el confinament. Són 350 “recerques representatives” de les seves influències artístiques.
La galeria que queda més allunyada és el Taller de Tabakov, que havia estat la llibreria i galeria La Sirena del polifacètic Joan Tharrats, a la Riba d’en Pitxot. El local el comparteixen Ilich Roimeser, Elodie Loiseleur i Javier Aznarez, tots tres establerts a Cadaqués. El nom de Tabakov és un homenatge a un pintor rus desconegut que, segons els vells pescadors, va regentar aquest local fa un segle. Ilich, que és de Girona i de pare argentí, sorprèn amb els seus minuciosos retrats de peixos i eriçons. I Aznarez, a part de sèries tan aconseguides com Els decapitats, és notícia perquè és l’il·lustrador i l’autor del cartell de l’aclamada pel·lícula The French dispatch, de Wes Anderson, que s’estrenarà als cinemes espanyols d’aquí poc.c