Coincidències

Mitsuko Uchida

Lloc i data: Kursaal (Sant Sebastià), 22/VIII/ 2021

Coincidien el dia 22 gairebé a la mateixa hora a la programació de Quinzena Musical –a distància d’uns quants quilòmetres– dues propostes atractives, la pianista Mitsuko Uchida (Schubert) i el Quartet Gerhard (Xostakóvitx), aquesta a Chillida-Leku, el màgic espai (13 hectàrees) de jardins, bosc i escultures dissenyat per Eduardo Chillida (1924-2002). Era molt atractiva la idea d’escoltar allà, al mas que presideix la finca, el subtil Xostakóvitx dels joves músics catalans. Alguna cosa havien anticipat dies enrere a Torroella i sabem del seu compromís amb la feina ben feta i la sensibilitat. Però atesa la coincidència amb el recital d’Uchida al Kursaal, només gaudim de frases d’assaig i proves de so que anunciaven un concert especial. Molt significatiu el fet d’interpretar Xostakóvitx en aquesta casa. Tot aquell art que sorgeix de moments d’opressió quan la persona humana s’expressa trencant en la seva mesura les barreres, o dient en discurs sense paraules el seu pensament alliberador.

També Schubert ho va fer en aquell diàleg romàntic amb la realitat, aquella més dura que l’amenaçava de la malaltia. I és impossible separar la seva obra i posar-la en termes estrictament pianístics si no hi ha en la interpretació aquella dimensió humana, tan contradictòria, que assumeix característiques sublims d’art. I això ens porta al contradictori recital –d’ovació del públic– de Mitsuko Uchida, una bona pianista a qui fan molta publicitat però que no passa d’aquí. I Schubert, en els anys de la seva ja declarada malaltia que el va portar a la mort el 1828, un any després de Beethoven, és una pedra de toc per als intèrprets si no aconsegueixen comprendre la seva vena expressiva i contradictòria. Després d’una versió dels quatre Impromptus D. 935 que va començar Uchida ja en tempo ràpid i sense deixar lloc a aquell pianisme interior que reflecteix l’esperit d’aquest Schubert tardà, en un discurs per la seva dinàmica mancat de respiracions, va arribar la Sonata en Sol major D. 894 amb un toc dur en els acords fortes, que han de ser profunds i no terminants, com mostrant ràbia i desesperança alhora, i en què trobem a faltar un fraseig en què –al marge de la forma i l’esperit per moments festiu– assenyalen angoixa. Precisament la diferència es va posar en evidència quan a la propina Uchida va fer una bona versió d’obra jove de Schubert, amb un esperit d’alguna manera més mozartià. Fins aquí la comprensió; més enllà, pur gest pianístic sense profunditat.c

Mitsuko Uchida és una bona pianista a qui fan molta publicitat, però que no passa d’aquí