La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bernarda Alba al segle XXI
L’Apolo acull una versió “reduïda al mínim” de l’obra de Lorca
La casa de Bernarda Alba, el gran clàssic de Lorca, torna als escenaris, aquesta vegada en una versió dirigida per José Carlos Plaza, que ja la va muntar el 1984, al Teatre Apolo de Barcelona –fins al 26 de setembre– amb un repartiment format per vuit dones: Ana Fernández, Ruth Gabriel, Mona Martínez, Zaira Montes, Rosario Pardo, Montse Peidro, Marina Salas i, finalment, Consol Trujillo al paper de Bernarda.
L’obra, l’última peça teatral escrita pel seu autor, que no va arribar a veure-la representada, va ser subtitulada pel mateix Lorca com a “drama de dones als pobles d’Espanya” i Plaza ha volgut subratllar l’actualitat del seu missatge. Explica la història d’una mare tradicional molt estricta i de les seves cinc filles i mostra la concepció i l’opressió de la dona a l’Espanya del segle XX que Lorca observava en el seu dia a dia. El personatge de Bernarda assumeix el paper de l’autoritat, el poder econòmic domèstic i la representació de l’ordre establert, dins de casa seva i envers les seves filles.
“La Bernarda és fruit d’una educació. Representa la hipocresia de la societat, la intolerància. Sap que està fent mal però considera que no importa el mitjà mentre la finalitat sigui la que vol, igual que la barbàrie del feixisme”, comenta Plaza.
I és justament per això que el director vol aportar una perspectiva que reflecteixi en la història de Lorca l’actualitat “en un moment en què els talibans han pres l’Afganistan”, incidint en la posició de la dona en la societat d’avui dia. Per Plaza, “l’arrel del comportament tant de la Bernarda com de les seves filles resideix en els seus avantpassats, té l’origen en una societat que se sustenta en la por i que es remunta fins i tot a abans del naixement de les mateixes protagonistes de l’obra”.
A més, Plaza concep el comportament de la mare com un rebuig del canvi: “La Bernarda tem que tot canviï i aquest canvi li faci perdre la seva aparent i imposada entitat, tem no saber què fer amb una autèntica essència vital que la desequilibri i per això manté a foc les normes amb què la van educar”. D’aquesta mateixa manera s’han criat les seves filles, que sota l’ala de la seva mare han estat anul·lades com a persones. Totes les seves filles excepte la més petita, l’Adela, que vol lluitar per les seves llibertats.
El director afirma que ho ha reduït tot “a la mínima essència per aconseguir més impacte. He prescindit de tot allò accessori i he eliminat diversos personatges”.c
“La Bernarda sap que fa mal, però creu que no importa el mitjà mentre la finalitat sigui la que vol”