“Estudiem en la llengua d’un país que no ens vol rebre”

Tinc 38 anys. Vaig néixer i visc en un poble que es diu Gandiol, a Saint-Louis, Senegal, però vaig viure a Espanya més d’una dècada. Visc amb la meva parella i tenim dos fills. Al Senegal he creat la Fundació Hahatay, somriures de Gandiol. Al món ens falt

Tinc records preciosos de la meva infantesa. Vaig néixer en un poblet sense llum ni aigua. Recordo les meves ganes de comprendre el món, el volia recórrer. Per on volia començar? Em vaig formar en una llengua i una cultura que no és la meva, era una imposició, així que lògicament vaig voler anar a París a acabar allà els meus estudis, però dues vegades em van denegar el visat sense explicació. Per què estudiem en la llengua d’un país que no ens vol rebre?

Tot i així va decidir creuar l’Atlàntic.

Sí, en un cayuco amb 84 persones a bord. Un es va tirar al mar. Vam arribar a La Gomera al cap de vuit dies. Vaig reflexionar molt.

Sobre què?

Per què jo no puc agafar un avió? Tots els joves haurien de tenir aquest dret. Les tempestes al mar són dures. Vam tenir sort, ens va veure un helicòpter i ens van rescatar. Tenia 21 anys.

Què tal a La Gomera?

Em van agafar la mà i em van escriure un número, el 41, aquest va ser el meu nou nom. Era un clandestí. No trobava feina i vaig acabar de voluntari a la Creu Roja i em vaig convertir en activista defensant els il·legals que són tancats en centres d’internament.

Com se soluciona que cada cop vingui més gent i no hi hagi feina per a tothom?

La migració sempre ha existit. Som fruit de milions de trobades, convertir-lo en un problema és absurd perquè la humanitat es mou. I després hi ha la hipocresia.

Expliqui’m.

Els països occidentals volen la matèria primera dels països africans, destrueixen l’economia local, acaparen terres per emportarse els seus béns, organitzen un desastre i després es renten les mans, i nosaltres hem d’emigrar per sobreviure.

Cert.

Hem de ser més humans, crear una altra mena de relacions internacionals. La mitjana d’edat a l’Àfrica és d’entre 17 i 23 anys, i això és una bomba. Tenim terres, aigua i mà d’obra. Ens falta bona gestió i confiança.

Cal posar fi a la corrupció.

Sí, amb els dictadors i amb el mercat d’armament que ve fonamentalment d’Europa. L’il·legal no és el que agafa els seus estalvis per venir aquí perquè no té res per menjar,

JOSEP LAGO / SHOOTING