La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pols amb Lukaixenko marca la crisi migratòria a l’est d’Europa
Polònia i els països bàltics acusen Minsk de fer servir els sensepapers contra la UE
Abans que Kabul caigués en mans dels talibans, feia mesos que la crisi migratòria trucava a les portes de la Unió Europea. Passava a la frontera amb Lituània, on el desig d’una vida millor de milers de persones s’ha barrejat amb la crisi política de Bielorússia. El Govern lituà i el de Polònia, on s’ha traslladat la crisi a l’agost, aixecaran noves tanques frontereres.
Un grup de 32 persones segueix atrapada en terra de ningú, a prop del poble d’Usnarz Górny, al nord-est de Polònia. Bielorússia, que els va deixar passar, no els permet tornar. I Polònia, que fa equilibris entre la seguretat i els drets humans, els nega el pas. El seu primer ministre, Mateusz
Morawiecki, va dir fa una setmana que simpatitza amb els immigrants, però va insistir que eren “un instrument en mans de Lukaixenko” i va demanar de no sucumbir a “aquest xantatge”. Polònia i els països bàltics acusen el líder bielorús d’orquestrar una “guerra híbrida” contra ells i, per extensió, contra la UE.
“No volem anar a Bielorússia. Hem perdut la nostra família, hem perdut tot. Ara volem anar a Polònia i després a Alemanya. Sisplau, ajudeu-nos”, deia en un vídeo del Comitè Estatal de Fronteres de Bielorússia un jove afganès, assegut amb els seus companys de desventura, i vigilats per guàrdies armats.
Les autoritats de Minsk neguen les acusacions d’estar fomentant aquestes arribades. Però no han ocultat que van obrir la barrera conscientment. L’autoritari Lukaixenko va dir al maig que abans Bielorússia protegia la UE dels fluxos migratoris, però que no tenia sentit continuar fent-ho després de les sancions occidentals per la repressió contra l’oposició de l’últim any.
El 2021 milers d’immigrants, sobretot de l’Iraq i de l’Afganistan, han creuat il·legalment des de Bielorússia Lituània, Letònia i Polònia, que no tenen prou mitjans per lluitar amb aquesta crisi. Entre gener i agost més de 4.000 van arribar així Lituània. Com a comparació, el 2020 ho van fer 74; el 2019, només 36.
Gràcies als esforços de la diplomàcia de Brussel·les, va ser possible convèncer l’Iraq que cancel·lés els vols a Minsk. Després de les mesures preses per Lituània, el flux a la seva frontera s’ha reduït, però s’ha traslladat a Letònia i, sobretot, a Polònia. Més de 2.100 immigrants han intentat entrar a Polònia de forma il·legal des de Bielorússia a l’agost.
L’ús de les migracions com a arma política no és nou. Al seu llibre Weapons of mass migration ,lapolitòloga dels Estats Units Ketty Greenhill va estudiar 56 casos entre el 1951 i el 2006. A més de la pressió humana, el fenomen sol provocar confrontació política t a T o dins del país afectat. Així ha succeït en aquest cas.
A Lituània hi va haver protestes contra la construcció de centres per a refugiats. A Polònia, el govern ha de fer front a les crítiques per no obrir les portes a tots. El 25 d’agost Amnistia Internacional demanava a Varsòvia que permetés l’entrada al país a aquest grup de 32 persones. “A l’envoltar-los de guàrdies fronterers armats, Polònia està mostrant una resposta insensible a la seva difícil situació”, deia l’oenagé.
“Cap ésser humà, sigui quin sigui la seva religió o origen, no ha de ser instrument de la lluita política”, deia el 26 d’agost l’arquebisbe catòlic de Gniezno, Wojciech Polak, que apel·lava als polítics a buscar junts una solució.
Però el govern polonès argumenta que obrir les portes encoratjarà una immigració il·legal més nombrosa i farà el joc a Lukaixenko. Polònia ha anunciat aquesta setmana plans per construir una nova tanca en 150 dels seus gairebé 400 quilòmetres de frontera amb Bielorússia. Lituània també vol reforçar la seva frontera i ha dit que completarà una tanca de 508 quilòmetres el setembre del 2022.c
“Ho hem perdut tot, volem anar a Polònia i a Alemanya, ajudeu-nos”, implora un afganès atrapat a la frontera