La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alemanya intueix un desenllaç ajustat a les eleccions de l’adeu de Merkel
Intriga davant la resurrecció de l’SPD, la debilitat conservadora i el declivi verd
Alemanya s’encamina cap a terreny políticament ignot, després de gairebé 16 anys de domini conservador per l’incombustible lideratge de la cancellera Angela Merkel, que deixa la cursa per voluntat pròpia. Falten quatre setmanes per a les decisives eleccions legislatives que definiran l’era post Merkel, i els sondejos dibuixen un escenari d’intriga i suspens, en què els socialdemòcrates –fins ara ubicats com a tercers per darrere de conservadors i ecologistes– es podrien acabar emportant el gat a l’aigua.
A les urnes del 26 de setembre hi ha cridats 60 milions d’electors. La competició s’anuncia disputada; el desenllaç, ajustat; i la formació del futur Govern, laboriosa i llarga.
“Amb els tres partits principals a pocs punts per sota o per sobre d’un 20%, aritmèticament no és possible una coalició de dos partits”, va alertar el sociòleg Manfred Güllner, director de l’institut demoscòpic Forsa, en una trobada amb corresponsals. Tot apunta que el futur Govern serà un tripartit, però les xifres permeten diferents combinacions de partits. “L’increïble és que tinguem tantes opcions per a un govern, com no havíem tingut mai en la història de la república federal”, va dir Güllner.
Davant aquest panorama, el pes de l’angoixa recau sobretot en Aravançar min Laschet, candidat a canceller pel bloc conservador, que formen la democristiana CDU de Merkel i la seva sòcia històrica, la socialcristiana CSU de Baviera. D’ell esperen els seus que aconsegueixi retenir la cancelleria a mans conservadores. Impopular en les enquestes des del començament, Laschet, de 60 anys, president de Rin del Nord-Westfàlia, va aconseguir in extremis l’abril passat la candidatura electoral del bloc, a la qual també aspirava el líder de la
CSU i president de Baviera, Markus Söder.
La CDU/CSU, fins i tot en les seves hores baixes, havia encapçalat sempre els sondejos. Després de patir uns dies a la primavera quan els ecologistes els van
gràcies a la tirada de la seva acabada de designar candidata a canceller, Annalena Baerbock, de 40 anys, els conservadors van recuperar la primera plaça. Els va ajudar el desgast verd per errors de Baerbock, com les al·legacions de plagi al llibre que va treure al juny.
Però ara assetja els conservadors un risc amb què no comptaven. Dues enquestes aquesta setmana han col·locat el socialdemòcrata SPD per davant de la CDU/CSU per primera vegada en quinze anys. Impulsat pel seu discret candidat, Olaf Scholz, de 63 anys, ministre de Finances de l’actual Govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates, l’SPD assaboreix per fi la possibilitat d’aconseguir la cancelleria.
L’enquesta de Forsa dona a l’SPD un 23% i al bloc conservador un 22%, i la de Yougov li atorga un 24%, dos punts més que als conservadors. En altres sondejos d’aquesta setmana, la CDU/CSU conserva la primera plaça, i en d’altres, empata amb l’SPD.
Els ecologistes ja figuren en tots els sondatges al tercer lloc, amb entorn d’un 18%, quan en el seu millor moment de maig van arribar a superar un 25%, un creixement espectacular per a un partit que en les eleccions del 2017 havia rebut un 8,9% dels vots. En aquests comicis de fa quatre anys, l’SPD, amb Martin Schulz com a candidat, va aconseguir un 20,5%. Com que des d’aleshores no havia deixat de caure, hi ha eufòria en el partit pel seu actual percentatge.
Mentrestant, el nerviosisme s’escampa entre els conservadors que, a parer de Markus Söder, afronten les eleccions “més difícils des del 1998”, és a dir, des que el socialdemòcrata Gerhard Schröder va derrotar Helmut Kohl. En els comicis del 2017, la CDU/CSU amb Merkel com a candidata va aconseguir un 33% de vots, una victòria flaca que llavors es va jutjar decebedora i que, ara que supera per poc un 20%, sembla una fita inabastable.
A l’erosió d’imatge de Laschet contribueixen les inundacions del juliol a Renània, que van provocar més de 180 morts. En un vídeo es veia al fons Laschet rient amb col·laboradors, mentre el cap de l’Estat, Frank-Walter Steinmeier, donava un emotiu discurs sobre les víctimes. Finalment, Angela Merkel, que havia anunciat que s’implicaria poc a la campanya, va córrer a donar-li suport en un acte amb Söder a Berlín el 21 d’agost.
Les xifres dels sondejos auguren laborioses negociacions per teixir una coalició de govern, que podrien durar mesos. Com que res no indica que CDU/CSU i SPD es vulguin ajuntar i afegir un tercer soci, el més probable sembla un tripartit liderat per Laschet o per Scholz, amb verds i liberals com a socis. Els liberals del FDP ronden un 12%. Però també podria ser viable una coalició d’esquerres: SPD, verds i Die Linke, partit que se situa en un 7%. Amb la ultradretana AfD, entorn d’un 11%, no vol pactar ningú.
Després de les eleccions del 24 setembre del 2017 i l’auster triomf de Merkel, la brega negociadora es va allargar. L’actual Executiu de CDU/CSU i socialdemòcrates va néixer el 14 de març del 2018, cinc mesos després de les urnes.
Un mes abans de la cita del 26 de setembre, els socialdemòcrates amb Scholz s’igualen amb la CDU/CSU de Laschet
Les xifres dels sondejos no permeten una coalició de dos partits; el Govern futur serà tripartit
“Mai a la història de la república federal no havíem tingut tantes opcions”, diu l’expert Güllner