La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Espanya buida s’omple de molins de vent
L’Espanya buida (o buidada) va camí d’omplir-se de parcs eòlics, cosa que està provocant controvèrsies en algunes àrees del territori. La política energètica, destinada a descarbonitzar l’economia i a combatre el canvi climàtic, ha comportat una clara aposta per les fonts renovables (sobretot, eòlica i fotovoltaica) per a donar compliment als objectius climàtics. Però aquest procés està sent convuls i aconsegueix contestació en llocs poc poblats; per exemple, al Matarranya (Terol).
Només a la província de Terol s’han presentat en any i mig 95 projectes de parcs eòlics, quatre dels quals afecten la comarca de Matarranya, on estan sent mal acollits.
Diverses veus a la comarca del Matarranya assenyalen, tot i això, que aquest desembarcament eòlic pot truncar l’aposta per un desenvolupament local assentat aquests anys en la preservació del paisatge. “Nosaltres vivim del paisatge, i de l’agricultura, que és part d’aquest paisatge. És el que busca la gent que ens visita. Els qui ens visiten diuen: ‘Si això s’omple de molins, no vindrem!’”, assenyala Marta Ferràs, presidenta de l’Associació d’Empresaris del Matarranya, gerent de l’hotel rural La Torre del Visco (a Fontdespatla).
Ferràs sosté que la presència d’infraestructures eòliques al territori xoca amb un model de desenvolupament que pivota sobre el turisme rural de qualitat i els productes agrícoles de proximitat (vi, oli...), cosa que ha despertat noves activitats, com l’agricultura ecològica, la rehabilitació de masies o el petit comerç, amb una filosofia de respecte mediambiental. “Si aquest paisatge desapareix, la gent deixarà de venir”, repeteix. El fet que els hotels siguin plens (després del confinament per la covid) és una de les proves que aquest model és l’encertat. La comarca és molt visitada per catalans i valencians, i, últimament, també per bascos i madrilenys.
Espanya viu un nou impuls de l’energia eòlica. Té instal·lats 27.275 MW eòlics (2020) repartits en 1.200 parcs de més de 1.000 municipis; i el Pla Nacional d’Energia i Clima preveu augmentar-ne la potència un 45% (50.333 MW) per al 2030. Per això, els impactes i l’oposició també sovintegen.
“Tenim una zona amb un paisatge molt valuós que ens ha estat llegat des de fa generacions, i
De vegades els projectes es veuen com un atac a la preservació del paisatge o la identitat
Els opositors demanen un model centrat en l’autoconsum i la generació distribuïda
Les empreses promouen grans inversions i estan disposades a dialogar amb els pobles
ens sentim responsables de conservar-lo”, diu Juanjo Pérez, portaveu de Gent del Matarranya, entitat que promou la mobilització social. Pérez deixa clar que no volen cedir a ningú de fora les regnes de la transformació del seu paisatge
En una línia semblant es manifesta Esperanza Miravete, de Valljunquera, professora d’institut, per a qui “ningú no voldrà venir a un Matarranya ple de molins perquè enlletgeixen el territori”. L’altura total dels aerogeneradors (200 m.), les línies d’alta tensió per evacuar l’electricitat o l’obertura de camins i rases en zones que abans eren camps són altres elements de transformació que qüestiona.
Molts d’aquests pobles no tenen més de 100 habitants, per la qual cosa l’enorme dimensió dels projectes trenca l’imaginari de la identitat local. “No necessitem aquesta energia. Amb pocs molins en podríem autoproveir. Volem renovables però de manera ordenada, planificada, d’acord a un pla estratègic”, afegeix.
La comarca del Matarranya va demanar al govern d’Aragó i al Ministeri per a Transició Ecològica una moratòria de, com a mínim, dos anys perquè es paralitzi la tramitació dels projectes, mentre l’oposició s’ha estès, sobretot, als municipis de La Freixneda, Ràfels, Fórnols i la Portellada , entre altres.
Un dels actors d’aquest boom eòlic és Capital Energy, que promou a l’Aragó 1.500 MW, sobretot eòlics, repartits en més d’una desena de projectes. “La posada en marxa de tota aquesta capacitat renovable suposarà una inversió superior als 1.100 milions d’euros, generarà prou electricitat neta com per proveir més d’1,7 milions de llars a l’any i evitar l’emissió anual d’uns 1,6 milions de tones de CO2”, ressalta els beneficis del seu pla Fernando Liso, responsable de Promoció a l’Aragó de Capital Energy.
Les noves instal·lacions d’energia “propiciaran la creació d’uns 8.500 llocs de treball i comportarà una aportació fiscal de més de 26 milions d’euros”, assenyala Liso. En la fase d’operació i manteniment, la companyia donarà feina permanent i de qualitat a més de 300 professionals de la regió i la contribució fiscal anual se situarà per sobre dels 8 milions d’euros, afegeix.
La companyia Capital Energy promou els parcs eòlics Paucali, Arlo, Céfiro i Argestes (504 MW) a les comarques del Baix Aragó, Baix Aragó-Casp i Matarranya. La tramitació de tot això es va iniciar aquest divendres quan es va obrir el procés d’informació pública. Malgrat tot, Capital Energy mostra “una predisposició total a escoltar i atendre aquestes reclamacions raonables i coherents d’associacions veïnals, ajuntaments i altres col·lectius”.
Altres municipis a Terol veuen en aquestes inversions una oportunitat de desenvolupament i obtenció d’ingressos en forma d’impostos; però Javier Oquendo, portaveu de la Plataforma en Defensa dels Paisatges de Terol, ho té clar: “Estem d’acord en el canvi cap a les renovables i a abandonar els combustibles fòssils; però proposem un canvi de model centrat en l’autoconsum i la generació elèctrica distribuïda”. Experts de l’Institut Català d’Energia jutgen, en canvi, que l’autoconsum no seria suficient per cobrir els objectius climàtics o la demanda futura, per això es necessiten també instal·lacions de gran mida per anar suplint el gas o la nuclear com a font de generació.
“No podem convertir els enclavaments naturals en zones industrials”, diu Oquendo, educador ambiental, ja que “al Maestrat, dels 22 projectes presentats, 14 van sobre zones de la Xarxa Natura 2000” on resultaran afectades –diu– aus o ratpenats. Pel portaveu de la Plataforma, fins i tot assumint els ingressos econòmics i els llocs de treball promesos la balança s’inclina en favor “de la conservació de la biodiversitat, les activitats tradicionals o el paisatge”.
La visió empresarial és diferent: “No pretenem promoure projectes que no tinguin la conformitat amb els afectats. L’Administració ens exigeix que aconseguim un percentatge suficient d’acords amb els propietaris per atorgar la declaració d’utilitat pública concreta del projecte”, diu Carlos Reyero, director general de Forestalia, una altra de les empreses que protagonitza el renaixement de l’energia eòlica.
El grup Forestalia ha iniciat davant l’Administració la tramitació de més d’un centenar d’instal·lacions d’energia renovable a l’Aragó (8 GW, eòlica i solar), amb una inversió d’uns 7.000 milions d’euros, en gran part centrada al despoblat Terol (3 GW, 2.400 milions d’euros).
En la seva política expansiva, Forestalia manté aliances que inclouen tant grans empreses (com Repsol, LightSource BP, GE o Engie) com a fons d’inversió i pensions com Mirova, Bruc i Copenhagen Infrastructure Partners (CIP).
A més, la companyia promou més de 150 parcs eòlics i solars a l’Aragó planificats per atendre la demanda futura de Catalunya, on es manté bloquejada la construcció de parcs eòlics i on les necessitats creixeran en el futur davant el tancament de les centrals nuclears a mitjà termini.
Per això, Forestalia impulsa tres corredors de línies d’alta tensió que condueixen a Catalunya; un dels quals uniria Terol amb la regió de Barcelona a través de l’itinerari per Begues.
Precisament, el 28 de juliol va sortir a informació pública la sol·licitud d’autorització per promoure els primers quatre parcs eòlics i un parc fotovoltaic d’aquest corredor a l’Aragó incloent les seves línies associades, que arribaran fins al Baix Llobregat. Són la prova que una part de l’Espanya buida (o buidada) va camí de ser la bateria verda de Catalunya.
“Si Catalunya no s’espavila i no es dota urgentment de més capacitat de generació renovable, vindran més projectes des d’Aragó; i aleshores Catalunya no estarà fent front per si sola a la transició energètica”, manifesta el consultor Jaume Morrón, expert en energia.c
Primers passos efectius perquè l’Aragó despoblat sigui la bateria verda per a la regió de Barcelona