La Vanguardia (Català-1ª edició)
Auster se’n va a l’Oest i Barnes, a la belle époque
La no-ficció presenta alguns dels títols més atractius de la temporada
Paul Auster, el biògraf. És així: La llama inmortal de Stephen Crane (Seix Barral, 1 de setembre) és una monumental –més de mil planes– biografia escrita pel de Newark sobre un personatge no gaire conegut a Europa, l’escriptor Stephen Crane (1871-1900), autor entre d’altres de La insígnia roja del coratge, un noi dolent de la literatura de la seva època, amic de Joseph Conrad o Henry James, corresponsal a la guerra de Cuba i testimoni de la transformació dels EUA, dels temps de Billy el Nen als de Rockefeller. Un altre novel·lista transvestit de biògraf –i més o menys sobre la mateixa època– és el britànic Julian Barnes, qui un dia va contemplar un retrat obra de John Singer Sargent on apareixia un noi barbut vestit amb una bata vermella i es va posar a investigar-hi. L’home de la bata vermella (Angle / Anagrama, 29 de setembre) no és només la vida del dandi Samuel Jean Pozzi (1846-1918), de professió cirurgià, sinó un fresc de la belle époque, amb personatges com Oscar Wilde, Sarah Bernhardt, Whistler o, novament, Henry James.
Altres autors s’estimen més el present. La russo-nord-americana Maria Konnikova se submergeix, a El gran farol (Asteroide, 18 d’octubre), al món del pòquer, a partir del qual reflexiona sobre l’atzar. Investigadora a fons, es va convertir en campiona internacional i va guanyar 300.000 dòlars, segurament més del que li van donar de bestreta pel llibre. Una recerca que va més enllà de les tàctiques i reflexiona sobre el que el pòquer ens diu de la condició humana.
A l’apartat de biografies, destaca Lem. Una vida fuera de este mundo (Impedimenta, 1 de novembre), del polonès Wojciech Orlinski, sobre l’escriptor del naixement del qual es commemoren cent anys. I Dante (Acantilado, 1 de setembre), del medievalista Alessandro Barbero, capaç de descobrir encara noves coses sobre els Alighieri i el compromís polític de l’autor de la Divina Comèdia.
L’hispanista Paul Preston s’ocupa, a Arquitectos del terror (Debate, 21 d’octubre), d’aquells antisemites i antimaçons que, durant la república, la guerra civil i la postguerra van difondre el fals mite del contuberni. Preston afirma que la causa de la guerra va ser anul·lar les reformes educatives i socials de la República i defensar els interessos dels terratinents, els industrials, els banquers, els clergues i alguns militars. La resta van ser fake news.
El filòsof de moda, ja ho sabeu, és el sud-coreà Byung-Chul Han, que publica No cosas (Taurus, 7 d’octubre), en què anuncia: “Avui som a la transició de l’era de les coses a l’era de les nocoses. No són les coses, sinó la informació, el que determina el món en què vivim”. Retrata un món que, amb la digitalització, es va buidant d’objectes i omplint-se d’informació sense cos.
Tejiendo sueños (Lumen, 23 de setembre) són les breus memòries de la cantant Patti Smith, en què comparteix detalls, somnis i epifanies quotidianes, amb un estil minimalista imprescindible per conèixer-la realment.
Altres títols de notable interès són Alberto y la ballena (Ático, 20 d’octubre), en què l’anglès Philip Hoare explora l’art de Dürer; Cuando te llaman terrorista (Capitán Swing, octubre), unes memòries del Black Lives Matter, obra d’una de les fundadores, Patrisse Khan-Cullors, i d’Asha Bandele; Lo que quiero decir (Random House, 14 d’octubre), articles escollits d’una jove Joan Didion; L’imperi del dolor (Periscopi / Reservoir Books, 13/16 de setembre), la nova investigació del reporter Patrick Radden Keefe, sobre una milionària dinastia farmacèutica que es va enriquir amb Valium i ha estat clau en l’epidèmia d’opiacis als EUA; i, un més, La chica de la mafia (Duomo, 20 de setembre), de Teresa Carpenter, sobre Arlyne Brickman, la noia que es va fer amb les principals famílies mafioses de Nova York.c
7. Poeta amb guitarra.
Maria Konnikova s’endinsa al món del pòquer; tant, que jugant-hi va guanyar 300.000