La Vanguardia (Català-1ª edició)
Contra la cultura de l’algoritme
Vaig tornar a la sala Jamboree el 3 d’agost per veure i escoltar el trio del vibrafonista . Feia més d’any i mig que no entrava al local de la plaça Reial barcelonina. Tenia dubtes, perquè el vibràfon pot arribar a ser un instrument insofrible passada la mitja hora. Però el músic va dosificar sàviament la seva aportació donant joc al contrabaixista, , i al bateria, , de manera que el concert no decaigués.
Quan vaig arribar a casa vaig buscar a Spotify els temes del grup i en vaig seleccionar un, la seva versió del Countdown de John Coltrane, per a la meva llista de jazz. Actuant així, sense ser-ne conscient, exercia un acte de rebel·lia contra una norma que comença a ser imperant.
Perquè no és així com es confeccionen avui les llistes personals de Spotify. Elegir lliurement una sala, un concert i un tema a reproduir suposa, de fet, recórrer un ardu itinerari alternatiu a la comoditat del nou mainstream, que consisteix a esperar que sigui el mateix algoritme de Spotify el que et suggereixi quins temes has d’afegir a la llista, en funció de la música que escoltes a la mateixa aplicació. Amb un grau d’encert, cal dir-lo, cada vegada més colpidor, una circumstància que explica el seu èxit sobre altres competidors.
L’impuls que pot cobrar la cultura de l’algoritme en la nova situació és un dels temes que aborda el crític cap d’Exposicions del CCCB, al capítol que ha escrit per al nou llibre col·lectiu Aún hay tiempo. Paisajes para después de la pandemia (Universitat d’Almeria), coordinat per (l’exministre de Cultura) i amb suport de l’Obra Social La Caixa.
Al seu text Cuando pasaron los días felices,
El llibre coral imagina paisatges després de la pandèmia. El crític Jordi Costa alerta a l’obra sobre l’hegemonia dels canals que distribueixen productes culturals i sobre la tirania d’un algoritme que redueix el camp d’acció de l’usuari.
Costa alerta contra l’axioma que tota crisi és una oportunitat, ja que, entén l’autor, la pandèmia acabarà precaritzant la cultura que no estava precaritzada i potser liquidant la que abans sobrevivia amb prou feines. Apunta que també s’accentuaran els processos pels quals bona part dels diners que paga el consumidor es deriven cap als propietaris dels canals que distribueixen els productes culturals, com ara Netflix o Spotify.
Sobre la presumpta llibertat de l’usuari, adverteix sobre “el pas d’un model de cultura basat en la curiositat personal i el traçat de rutes més o menys lliure i caòtic d’un referent a l’altre, a un model de cultura regit per la suposada infal·libilitat l’algoritme”.
Aquest procés basat en patrons previs de consum, que al principi ofereix una diversitat inesgotable, porta el consumidor –assenyala l’autor– a moure’s en un radi d’acció cada vegada més reduït”. Fins que queda atrapat en una bombolla invisible construïda pel seu propi costum.
La música no s’escapa del biaix ideològic de les tecnologies avançades. L’experta en estudis de gènere
ha determinat que l’algoritme de Spotify contribueix activament a reforçar la preeminència de gèneres com el rock interpretat per músics blancs per a audiències masculines blanques, al davant d’altres opcions.
La pandèmia ha reforçat un model en què els canals de distribució s’emporten la millor part
És difícil sostreure’s a la comoditat que suposa que l’algoritme treballi per nosaltres, per molt que se sigui conscient d’aquests biaixos. Hi ha bona música que serà silenciada per no transitar les carreteres principals. Poca cosa es pot fer més enllà de reivindicar l’eròtica de l’acte insubmís. Jordi Costa recordava al seu capítol aquelles expedicions amb ànim explorador a botigues de discos com Castelló o Pan y Música. Encara sobreviuen comerços on venen discos i locals on els músics cobren per tocar en directe. Cal freqüentar-los abans que sigui tard.
L'AUTÈNTICA C/ Martí 18 - 931854840 lautenticateatro.com · Sala primera infància. Gràcia Autèntica (3 a 12 anys) Experiència sonora al carrer Oh, uh, ah, ei !! Terra·Aire·Foc·Aigua (A partir d'1 any) Instal·lació audiovisual + discoteca
TEATRE LLIURE: Montjuïc - Pg. de Sta. Madrona, 40-46 / Pça. Margarida Xirgu 1. Poble Sec L3, Espanya L3-L1. Gràcia - 93 228 97 47. Montseny, 47. Fontana L3. Tancat per vacances. Temporada 21/22 ja a la venda! www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla (Rambla 99) i 93 289 27 70.