La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un jove estudiant de Dret va alçar la veu i va dir que no es podia executar dues vegades algú pel mateix delicte
Semblava que hagués copiat el vestit a Anna Bolena i els seus mitjons negres li arribaven gairebé fins als genolls. Era un okupa amb classe i jo, un cambrer sense rang, tots dos a Edimburg. Et deies Eileen i jo et vaig dir tantes vegades Come on, Eileen que vas acabar odiant els Dexys Midnight Runners. No em vas deixar ,sinó que et vaig perdre. No tot passa una vegada i mitja.
Et vaig trobar al final de Victory Street. Tenies una gorra de llana als peus amb algunes monedes, uns ulls com insectes negres i bufava vent des del fiord, però el sol aguantava i escalfava. A la plaça de Grassmarket m’esperaven els meus amics a The Last Drop. Jo anava acompanyat, però el meu amic va passar de llarg i jo no vaig poder.
Feia uns mesos que havia tingut la bona pensada d’aprendre anglès a territori britànic i la dolenta de triar Edimburg. La ciutat és ideal per no aprendre anglès, però sí per perfeccionar el teu castellà. Qualsevol pretensió de parlar anglès quedava destruïda el primer dia que et trasllades a Glasglow, on és bastant probable que tampoc no parlin anglès. Vaig trobar feina al vell Jolly Judge gràcies al professor Josep Savall. M’hi van explicar la història de Maggie Dickson, que va ser penjada una vegada i mitja a la plaça de Grassmarket. Quan vaig conèixer l’Eileen, fetes les presentacions i amb l’ajut de Lucky Strike, l’hi vaig explicar.
Era l’any 1716 quan la filla d’un venedor ambulant de peix, Maggie Dickson, es va quedar prenyada de qui no tocava. Tenia 14 anys i el pare de la criatura va desaparèixer. El nen va néixer mort i, espantada, l’adolescent es va voler desfer del fetus llançant-lo al riu Tweed. Ho van descobrir i la van condemnar a morir a la forca. No per haver avortat, sinó per haver ocultat l’embaràs. La van penjar a la mateixa plaça on l’Eileen i jo ens vam fumar el primer dels mil cigarrets que vam compartir, i ens vam fer el primer de mil petons.
Penjada la Maggie, la van ficar en una caixa i un carro se la va emportar a enterrar. Quan eren a mig camí, els enterramorts van sentir sorolls a la caixa. La van obrir i van comprovar que la Maggie era viva perquè el botxí no havia fet bé la seva feina. De manera que el carro va tornar a la plaça i les autoritats van decidir complir adequadament la sentència i tornar -la a penjar. Tanmateix, un jove estudiant de Dret va alçar la veu i va dir que no es podia executar dues vegades algú per un mateix delicte. Hi va haver discussions, però al final van admetre com a ajustat a la llei el que deia aquell noi perquè, efectivament, la Marga ja havia estat penjada. La història –com la meva decisió d’aprendre anglès a Edimburg–, va tenir una part bona i una de dolenta. La bona és que la
Maggie es va salvar i va morir molts anys més tard, vella i rica. Es va casar amb l’estudiant de Dret i va regentar un dels pubs de la plaça Grassmarket, observant ufana les execucions des de la porta del seu establiment. La part dolenta va ser que el fiasco de la seva execució va fer canviar la llei, que va dictaminar a partir d’aquell moment que el reu condemnat a la forca ho seria “fins a la mort”. Ningú ja no podria tenir vida i mitja.
A l’Eileen la va divertir la història. Poc després de coneixe’ns, em vaig traslladar de la meva pensió a la seva habitació en una casa okupa i ens vam estimar tot aquell estiu. Sempre m’esperava a la plaça davant el Jolly Judge. Una nit vaig sortir i la vaig enganyar amb una altra. L’endemà no vaig anar a treballar. Ella va venir a buscar-me per última vegada i ho va intuir tot. Dies després la vaig cercar per tot Edimburg i ja no hi era. L’he continuada cercant tota la vida.
Google Maps
Aprendre anglès.