Interès nacional

Són molts els reptes actuals. La majoria són d’abast global, emergència climàtica, pandèmia sanitària, conflictes armats, risc nuclear o la insostenible petjada ecològica. En el camp de l’economia, l’alentiment del creixement, un nivell d’endeutament astronòmic o la creixent desigualtat social. En alguns s’està avançant, com ara a aturar la pandèmia sanitària, frenar l’escalfament del planeta o crear un impost global a les multinacionals. Però la resistència al canvi és enorme a causa dels interessos econòmics, models culturals i els egoismes nacionals.

Un fre al progrés humà són els nacionalismes egoistes, que es disfressen d’interès nacional. L’“Amèrica primer” de Donald Trump és un exemple del nacionalisme mal entès que, en major o menor mesura, practiquen tots els països. També John Biden ha actuat com a nacionalista quan s’ha retirat de l’Afganistan per evitar morts d’americans, deixant penjats els seus aliats. Què ha passat amb la pandèmia de la covid? Davant el pànic sanitari generat i la manca de vacunes va esclatar un “campi qui pugui”. Cada país va decidir en funció del seu interès nacional i es negà l’autoritat moral d’un organisme de l’ONU, l’Organització Mundial de la Salut, creat per coordinar les actuacions en l’àmbit mundial.

No és acceptable que els polítics actuïn mirant només els seus interessos. Necessitem una visió del món menys nacionalista, més planetària i més solidària. No és fàcil. Al món som ja 7.800 milions de persones. Érem 7.000 milions l’any 2011. Necessitem més lideratge democràtic, líders polítics, socials i

Necessitem una visió del món menys nacionalista, més planetària i més solidària

científics que davant les dificultats, impulsin les decisions necessàries. I necessitem també que els moviments socials pressionin pacíficament perquè s’avanci en els canvis que la societat necessita.

Tants desafiaments, tanta complexitat i tanta incertesa desborden els ciutadans. Introduir canvis a la societat és un procés molt lent. L’Acord de París de 2015 sobre l’Emergència Climàtica, va ser possibles gràcies a la permanent pressió dels moviments socials que van aconseguir ja l’any 1992 que els països signessin la Declaració de Rio de Janeiro i que han seguit pressionant.

La societat al llarg de la història ha sofert guerres i desastres de gran envergadura. De cara al futur cal evitar-ho. Som els humans els que escrivim la història. Com a persones individuals i col·lectives en som també responsables. Molts pensen que no hi poden fer res. No és cert. La suma de moltes veus i comportaments exemplars porten el canvi. Tots, però especialment els polítics, els líders socials i els experts, tenim l’obligació moral d’actuar amb responsabilitat i èticament.

Els problemes globals exigeixen que els ciutadans s’hi involucrin i que els països donin respostes globals. Però només serà possible d’avançar si hi ha una voluntat col·lectiva de fer-ho, cosa que exigirà esforç, sacrificis, col·laboració i generositat.