La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA tanquen vint anys d’intervenció amb noves ‘víctimes col·laterals’
Un dron mata deu membres d’una família, la majoria nens, per una falsa alarma
Els Estats Units s’acomiaden de l’Afganistan amb la mort de civils, aquelles víctimes col·laterals que han acompanyat els seus vint anys d’intervenció en el país, com les 80 persones mortes en un sol mes el 2002, una cinquantena d’elles assistents a un casament, que van ser metrallades des d’avions C-130 artillats. El Pentàgon solia defensar-se atribuint l’error a mala informació d’intel·ligència. Aquesta vegada no ha estat diferent, i quan els mitjans afganesos ja havien difós imatges de l’enterrament de les deu persones mortes, sis d’elles nens, d’una mateixa família diumenge a la nit, es continuaven “investigant” els fets. El portaveu Kirby va reconèixer que “no estem en posició” de rebatre la mort de civils.
En aquest bombardeig, amb un dron, el blanc era un presumpte terrorista suïcida que es trobava dins d’un cotxe, aparcat al costat d’un altre vehicle en un pati entre blocs d’habitatges. Els nens eren dins del cotxe, disposat per sortir, però el pare va baixar un moment, i llavors va arribar el projectil, segons va relatar al canal Tolo News un familiar de les víctimes. I un altre va afegir: “No som ni talibans ni del Daeix –és a dir, l’Estat Islàmic– ni som antics empleats del govern”.
Ahir al matí, un altre bombardeig selectiu dels Estats Units va ser aquesta vegada net i assolint un altre cotxe. En un vídeo de l’agència Asvaka es veu una petita llançadora de coets, amb sis tubs, al seient del darrere d’un Toyota Corolla. En efecte, sis coets del tipus katiuixa havien estat disparats contra l’aeroport a una distància d’uns tres quilòmetres. Un d’ells va anar a donar contra un edifici d’habitatges, sense causar víctimes, i cinc van ser interceptats per un sistema anomenat C-RAM que actua contra coets, artilleria i fins i tot morters.
Els talibans van protestar perquè els nord-americans no han compartit la seva informació sobre el perill de nous atacs, de manera que poguessin perseguir els terroristes de l’EI. Així manera es podria haver evitat la mort de mitja dotzena de nens d’entre quatre i dotze anys. Potser un dia sapiguem quina classe de coordinació van acordar –si ho van fer– el director de la CIA, William Burns, i el cap polític talibà, Abdul Gani Baradar, quan van parlar fa una setmana. O si aquest últim tenia prou influència sobre totes les faccions del moviment com per garantir una sortida tranquil·la. En qualsevol cas, els talibans són els primers interessats en què Kabul sigui una ciutat segura i, sobretot, en reobrir l’aeroport als vols civils. Turquia ha insistit que l’oferta per assegurar l’aeròdrom continua sobre la taula, i Rússia ha anunciat que encara planeja evacuar 500 afganesos.
Austràlia, Alemanya, Dinamarca, Polònia, el Japó, França, Espanya i altres països han dit que continuaran enviant documents de viatge als afganesos que volen evacuar passada la data d’avui i que confien que els talibans ho permetran. Almenys així ho va afirmar el número dos de Baradar a l’oficina política de Qatar, Sher Mohamed Abbas Stanikzai. Divendres passat va rebre allà, a Doha, l’enviat francès, l’exambaixador a Kabul François Richier.
Centenars de persones continuaven encara ahir a la nit als voltants de l’aeroport, moltes d’elles amb documents.
L’Estat Islàmic va llançar coets del tipus katiuixa contra l’aeroport, però van ser interceptats
Diversos països esperen que els talibans deixin sortir més afganesos quan hi hagi vols comercial