La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu a un 30% dels museus del món
El Consell Internacional dels Museus quantifica els efectes col·laterals de la pandèmia
Només les col·leccions ens diferencien de Disneyland”, va reconèixer Mikhaïl Piotrovski, director de l’Ermitage de Sant Petersburg, en el simposi virtual que va reunir, al novembre , directors de museus del món, establiments que, després de competir durant les dues primeres dècades per ser el més gran, el més fort, el més visitat, a força d’exposicions monstre, afronten una convalescència que promet canvis de paradigma.
Com el Louvre –deu milions d’euros perduts cada mes, per culpa de la covid–, la major part dels grans museus del món viu en un 70%-90% dels seus visitants estrangers. Aquests mateixos que tenen els viatges prohibits o condicionats.
Segons Peter Keller, director del consell internacional dels museus (ICOM és la seva sigla anglesa; oenagé fundada el 1946, compta 45.000 membres en 138 països– entre un 6% i un 30% de museus morirà, víctimes col·laterals de la pandèmia. Va situar el focus epidèmic als Estats Units, perquè, allà, “la major part dels establiments tenen un estatut privat”.
Mentrestant, anticipa Keller, “un terç dels museus, especialment a Àsia i l’Àfrica, ha perdut, perd o perdrà la tercera part dels seus ingressos”. El Reina Sofía de Madrid hauria patit una severa amputació de fins a un 40% dels seus recursos propis, mancat de visitants de pagament.
Malgrat que el seu matalàs econòmic és confortable (un fons de 3.400 milions de dòlars genera una renda anual de 200 milions) el MET (Metropolitan Museum of Art) de Nova York hauria perdut uns 126 milions d’euros en dos anys. I com que un 70% del seu pressupost se’n va en salaris, i les lleis laborals són flexibles, Max Hollein, el director, preveu nombrosos acomiadaments.
Una altra víctima propiciatòria seran les exposicions desmesurades, les que requereixen transport pesant i assegurances costoses i que per això van ser batejades com a blockbusters .El terme bèl·lic, encunyat pels britànics per nomenar les bombes capaces de destruir una illa sencera, sembla ser una baixa més de la invasió covid.
Un altre bé intangible són, a França, els mecenes. La covid hauria provocat la desaparició dels anomenats oportunistes (aquell 70% que practica l’estirai-arronsa i a més de publicitat demana visites nocturnes o saraus entre obres), culpa que les diverses sociétés d’amis dels museus hagin perdut entre un 20% i un 25% dels seus membres. Societats vitals: el 2019 els amics del Centre Pompidou van aportar 3 milions d’euros per a les adquisicions, contra l’1,8 milions de la subvenció pública.
A l’altre museu d’art modern, el de la ciutat de París, la restauració de l’edifici i altres obres d’embelliment van ser costejades –uns dos milions d’euros– pels amics. Amistat desinteressada: els confinaments van impedir fins a la simple visita de les exposicions, transformades en molts casos en el que ja té un nom nou: mostres fantasma. Per als amics, roman un al·licient econòmic: aquell 66% de deducció fiscal sobre les sumes donades.
Els justos constitueixen almenys la meitat dels amics del Louvre. És a dir, uns 35.000 membres, d’acord amb el seu director general, Sébastien Fumaroli. I al desembre un flamant Cercle des mécènes va reunir 300.000 euros per a l’exposició Tresors del Caire, prevista el 2022.
Fidels també els Amis d’Orsay et de l’Orangerie, que van col·lectar els 200.000 euros necessaris per comprar Garçon breton de profil, de Roderic O'Conor. I l’escassament publicitada Elles font l’abstraction (‘Elles fan l’abstracció’), l’exposició del Museu Nacional d’Art Modern, es va beneficiar de 200.000 euros més amistosos. Bona excusa per recordar que l’art abstracte va tenir pionera: Hilma af Klint (1862-1944), artista sueca.
Lleis i estatuts permeten als museus nord-americans vendre obres de la seva col·lecció, cosa que, d’altra banda distorsionarà un mercat ja difícil de comprendre, mentre que les col·leccions, allà on són inalienables, serviran per la seva part per multiplicar mostres introspectives i per tant més econòmiques.
Els conservadors de museus parlen de “mostres més modestes” o bé “més locals”. Això de local sona positiu a gairebé tots els sectors, tot i que hi ha economistes de la cultura, com Françoise Benhamou, que desconfien i demanen que “més local no signifiqui menys qualitat”.
Una altra dona implicada, Sophie Makariou, brillant presidenta –un femení que no existeix en francès– del Musée Guimet parisenc, prefereix convocar la imaginació al poder. “Ha arribat el moment –convida– de reinventar el nostre ofici”.c
Les superproduccions també en seran víctimes per les assegurances i els costos de transport
Els conservadors dels museus parlen d’un futur de “mostres més modestes” o “més locals”
ANTIC TEATRE c/Verdaguer i Callís, 12