La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dalí, els ocelots i el capità
Catherine Moore, dona del secretari del pintor, explica les aventures artístiques dels seus tres felins
Salvador Dalí aprofitava els seus hiverns a Nova York per fer vida social i buscar elements d’inspiració per als seus quadres, més que per pintar. A començaments del 1965, va anar a visitar una botiga de gravats antics, que regentava Phyllis Lucas, i l’acompanyava el seu secretari, el capità John Peter Moore, així conegut pel seu passat a la marina mercant. Hi anava també un ocelot, de nom Babou, que havien comprat a un captaire a la Sisena Avinguda uns mesos abans.
Dalí es va entusiasmar amb la compra d’uns gravats de Piranesi, i es va oblidar d’en Babou, que es va quedar en un racó de la botiga. L’endemà, Mr. Lucas es va presentar indignat a l’hotel Saint Regis on s’allotjaven. Mentre li compraven els Piranesi (podria tractar-se de l’edició facsímil que decora l’escala d’accés al segon pis del TeatreMuseu Dalí de Figueres), el jove Babou s’havia fet pipí sobre una pila de gravats antics i s’estimaven les pèrdues en uns 4.000 dòlars. Dalí se’n va desentendre inicialment i va dir que era responsabilitat del capità, però a la fi va acabar per arribar a un acord de col·laboració que va donar lloc a la sèrie de gravats i litografies que van formar The Lucas Collection.
La història l’explica ara Catherine Moore, dona del capità, amb qui es va casar el 1979, al llibre Trois ocelots, un Capitaine et un Dalí (Ed. La Messina). La Catherine, després de conèixer qui ja era el secretari de Dalí, també es va enamorar d’en Babou. Tant, que com a regal de noces, el seu futur marit li va regalar un altre ocelot, batejat com a Bouba. I anys més tard en va arribar un tercer, en Huitzi. En Babou va viure 20 anys amb ells i malgrat que inicialment era dels Dalí, Gala els el va reganissatges, lar formalment el 1972: “Molt estimada Catherine, per l’aniversari d’en Peter, us regalo en Babou, el meu ocelot, que tant estimeu. Canvieu els papers al vostre nom i estimeu-lo tant com jo. Amb afecte, Gala Dalí”
Els ocelots (Leopardus pardalis) són una espècie de felins de mida mitjana, que poden pesar una dotzena de quilos. Són mamífers carnívors, molt apreciats per les pells que tenen. Actualment és una espècie protegida, ja que la desforestació d’Amèrica Llatina en redueix l’hàbitat natural.
“Durant gairebé vint anys –escriu Catherine Moore–, en Babou va representar i va acompanyar Dalí a les seves sortides mundanes, inauguracions, verviatges, restaurants i més”. Aquest ocelot, procedent de la selva colombiana, va estar allotjat a l’hotel Saint Regis de Nova York i el Saint Meurice de París, i va dinar a Maxim’s, Chez Lasserre o La Coupole. I tot i que era de naturalesa pacífica, va protagonitzar alguns incidents remarcables. Durant una travessia en vaixell per l’Atlàntic, va fer les delícies del pianista, fins que un dia els seus orins van inundar les cordes del piano. Més d’una vegada va espantar, ell o els seus dos col·legues, els clients d’hotels, restaurants i galeries d’art.
Els Moore passaven els estius a Cadaqués, amb els Dalí, i van comprar una mansió a Portlligat, que també van habitar els tres ocelots. Un dia en Bouba es va menjar dues gallines d’un pati proper. En una altra ocasió es va escapar, mentre els seus propietaris feien un pícnic a l’illa de Portlligat, i es va amagar en una capella (la Catherine no ho precisa, però devia tractar-se de la de Sant Baldiri, propera a la casa dels Dalí). El crit d’horror de la majordona del capellàantics va informar del seu amagatall al fons d’un armari.
La Catherine explica que va tenir la sort de conèixer el rellonejador Rafael Peralta, qui després d’una cursa a Figueres li va regalar l’orella que havia tallat. Va guardar el trofeu en un pot, però l’olor devia atreure el felí, que li va fer una bona queixalada.
Els ocelots van tenir també un paper en una sessió fotogràfica de Werner Bokelberg i a la pel·lícula Hello Dalí. Però l’incident més greu va passar quan en Babou es va sentir atret per l’intens blau d’unes aquarel·les tot just acabades per Dalí i encara escampades pel terra d’una de les habitacions de Portlligat. L’ocelot s’hi va refregar al damunt i va modificar-ne el dibuix. El capità Moore es va sentir obligat a confesar-ho a Dalí i aquest sense immutar-se li va respondre:
–Capità, el vostre ocelot és un veritable artista, està molt millor ara! És perfecte!
Es tractava de la sèrie Alícia al país de les meravelles.c
En Babou va fer pipí en una botiga i va provocar danys en uns antics gravats per valor de 4.000 dòlars
Quan el felí es va refregar sobre unes aquarel·les de Dalí, el pintor va considerar que les havia millorades
Traspàs
De la família
fins i tot, Espanya, tot i que aquí va ser comprada per la Casa del Llibre. Malgrat tot, això sembla que li ha tret el seu encant, ja que viatgers i locals s’acosten a balquena cada dia per visitar-la, i es converteix en la llibreria “favorita dels portuguesos”, segons revelen les enquestes.
Si esteu de pas per Lisboa, tampoc no heu de deixar de visitar, de la llista de llocs imprescindibles, la llibreria Ler Devagar (la traducció de la qual seria una mica com “llegir a poc a poc”). No és la més antiga del món, però sí que apareix als primers llocs del rànquing de llibreries més boniques del planeta.