La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mestres a casa
Quartet Casals
Lloc i data: Clausura de la Schubertíada de Vilabertran (29/VIII/2021)
La del Quartet Casals és una presència magistral al món. I ara altra vegada a casa, amb un programa compromès, variat i en què dues propines van subratllar alguns dels interessos vitals que defineixen el seu caràcter: el Contrapunt núm. 1 de L’art de la fuga de Bach i l’Allegro final del Quartet en mi bemoll major de Schubert, que va clausurar aquesta 29a edició de la Schubertíada amb brillantor i una musicalitat exquisida, rematada com en Mozart amb l’ús d’arcs adequats.
El programa va començar amb el Quartet núm. 15 en re menor KV. 421 de Mozart en una versió formidable –humana, sí– plena de detalls expressius, amb un més que subtil minuet, i sobretot sabent degustar la polifonia, fent veritat això que escrivia Goethe, que pensava el quartet de cordes com una conversa, un diàleg entre quatre persones intel·ligents. I només els va faltar ballar en aquesta conversa, en l’èmfasi de les frases, en les coincidències i fins i tot en els gestos de complicitat que inclou sovint el compositor, ja que aquests músics “conversen entre si” però ho fan amb el públic a través de missatges comprensibles. Hi va haver moments sublims, subratllats de parts essencials de la frase, la matisació amb l’arc, la comprensió compartida de l’obra, la intencionalitat en el discurs.
El Quartet núm. 11 en fa menor, op. 122 de Xostakóvitx planteja un univers diferent. Els Casals van entrar en l’espai del compositor rus amb una alta sensibilitat, èmfasi i respecte en l’àmbit rítmic, intensitat expressiva, una formidable gestió de la tensió i els contrastos i, en mig del discurs, l’eficaç finestra polifònica que obre el gran mestre. L’episodi amb sordina cap al final va adquirir un color magistral i personal, i torno al Mozart, i sobretot a la transparència del Contrapunt de Bach (propina) per subratllar la capaci