Desaparegut a l’àrea

Després de dues temporades sense afició a la grada, Griezmann descobreix contra el Getafe els xiulets i el rum-rum del Camp Nou

De les dues temporades que Antoine Griezmann ha jugat amb el Barcelona, una de sencera –la segona– i una part de la primera –cinc partits a casa–, els ha jugat en un Camp Nou buit, sense públic, sense ànima. A l’inici d’aquesta campanya, la seva tercera, l’afició està tornant al seient. Aplaudit al Gamper al Johan Cruyff, les seves dues aparicions a l’Estadi han anat acompanyades de divisió d’opinions. Sobretot diumenge contra el Getafe quan en tres ocasions hi va haver un sector que li va xiular.

Per acabar-ho d’adobar, Koeman el va retirar al minut 84 i el futbolista va haver de fer mitja volta al terreny de joc, ja que es trobava a prop de la grada de lateral. Caminant cap a la banqueta es va trobar que el públic no estava content amb la seva actuació. El francès, un campió del món, no aconsegueix ser transcendent i comença a descobrir el rum-rum del Camp Nou, que no oblida els 120 milions que va costar.

Hi ha qui diu que és invisible. D’altres

el qualifiquen de desaparegut. Alguns es pregunten si encara no ha arribat de les vacances. Una cosa és començar el curs al ralentí, una altra el que li passa a Griezmann, que encara no ha marcat el seu primer gol. Ni en la pretemporada, quan va participar en quatre amistosos, ni en els tres primers partits oficials.

En total, ja són 531 minuts jugats sense haver estrenat el seu caseller. Res a veure amb Memphis Depay, que va marcar en tres d’aquests quatre amistosos i en dues de les tres jornades disputades.

Tan callat i apocat està que ni va publicitar el seu partit 100 de blaugrana, que va complir contra la Real.

El davanter ha estat titular sempre a la banda dreta, a cama canviada, per facilitar-li la diagonal i el tret. En principi aquesta és una de les seves posicions favorites, amb la de segona punta. Abans no la podia ocupar perquè era el punt de partida de Messi. Però ni així.

El futbol no és matemàtic. I Griezmann sense el deu continua sense ser líder. Ell sempre va ser rebel, arriscat, carismàtic i obstinat per triomfar. Amb 30 anys, la maduresa li ha fet perdre aquesta ànsia per voler ser protagonista. Sembla còmode amb els elogis de Koeman.

Encara no ha estat capaç de dirigir bé cap xut. Tres se n’han anat fora i un cop de cap a la sortida d’un córner contra la Reial Societat va impactar a la part alta del travesser. Contra el Getafe ni tan sols ho va provar. Així és molt difícil canviar la dinàmica.

En aquests dos cursos, molt poques vegades ha aparegut com a salvador, més enllà de les finals contra l’Athletic (dos gols a la Supercopa perduda i un a la Copa guanyada). No ha donat a la xarxa contra el Madrid (4 partits) i només una vegada contra l’Atlètic (5 enfrontaments). Tot i això, ni es va plantejar una sortida aquest estiu al Juventus per substituir Cristiano. El futbolista somriu més a Clairefontaine amb França. Li servirà per aclarir-se i millorar la punteria.c

El francès suma 531 minuts sense gol en tota la pretemporada i les tres primeres jornades