La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central descarta imposar límits al preu de l’electricitat
Ribera es compromet a deslligar tot el possible la factura del mercat majorista
“No impulsarem mai mesures que sapiguem per endavant que són contràries al dret comunitari. Cal respectar el marc comunitari perquè el contrari és molt arriscat, per atractiu que sembli a curt termini”. Amb aquesta contundència va descartar ahir la ministra per a la Transició Econòmica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, adoptar la proposta que la setmana passada li van plantejar els seus socis de Govern d’Unides Podem per rebaixar la factura de l’electricitat: establir límits als preus al mercat majorista.
En la compareixença davant la Comissió de Transició Ecològica del Congrés, la ministra va insistir que la legislació europea prohibeix de fixar preus als mercats majoristes, establir preus màxims o mínims i també l’obligació d’aplicar preus marginals. No obstant això, va assenyalar el seu compromís a “donar batalla a
Brussel·les” per impulsar canvis regulatoris i aconseguir que el mercat de formació de preus passi d’estar dissenyat per donar senyals als inversors a posar el focus en l’interès dels consumidors. “Estem treballant en mesures estructurals al costat de les mesures conjunturals perquè pensem que la transició ecològica ha de ser justa i fer-se pensant en els ciutadans”, va assegurar Ribera.
Al seu torn, la ministra va demanar mesura pel que fa als missatges. Va reconèixer que els preus prosseguiran en màxims. Sense anar més lluny, va avançar que avui es batrà un altre màxim històric, però va explicar que malgrat el soroll que aquests pics suposen, els 10 milions de clients amb tarifes de preu regulat (PVPC) paguen un 20% menys a la factura que els que estan al mercat lliure. Ribera va posar xifres per contextualitzar aquest impacte. “El rebut mitjà en el total de l’any 2021 acabarà en 644 euros. Això és una mitjana d’uns 55 euros per mes”, va assegurar. I implica que serà un 25% superior als 512 euros pagats l’any passat.
Un increment que, segons va analitzar, no és equivalent al del mercat majorista, el preu mitjà del qual s’ha triplicat respecte al 2020, o a l’evolució de factors com el cost del gas natural, disparat en multiplicar-se per 5,5 el preu en un any, o els drets d’emissió de CO , que ara dupliquen els preus que tenien el 2020.
Tot i així, Ribera va recalcar la preocupació de l’Executiu pels consumidors. “Som sensibles a una demanda plantejada per les associacions de consumidors, que sol·liciten reduir la dependència de la factura dels preus que es marquen al mercat a l’engròs. Estem disposats a abordar aquest canvi”, va reconèixer. La seva proposta passa pel que ella va definir com “empetitir el mercat majorista”. Per això s’intentarà fomentar compres d’energia a llarg termini en què es fixin preus més estables, una mesura que sí que permet Europa.
A part d’això, durant les gairesar bé quatre hores que va durar la seva compareixença la ministra amb prou feines va apuntar noves mesures concretes, més enllà d’ampliar fins a finals d’any la suspensió de l’impost de generació elèctrica. Totes les altres declaracions van ser un rosari de bones intencions, començant per beneir la creació d’una comissió que estudiï les causes de la pujada de la llum i treballar en mesures “perquè el que està clar és que no hi ha una solució única”, va dir.
També va parlar sense entrar en detalls d’incrementar els ajuts a l’autoconsum, impulsar les subhastes de renovables, mercats d’alta capacitat o impull’emmagatzemament. Al final fins i tot va parlar de la creació d’un “subministrament mínim vital” del qual no va donar més pistes. També va recordar als diputats que de la seva celeritat depèn rebaixar el rebut un 15%.
Des del mes de juliol passat, el Congrés té registrades dues lleis en què es preveu la creació d’un Fons Nacional de Sostenibilitat i els mecanismes aprovats per rebaixar els anomenats beneficis caiguts del cel.
D’altra banda, va dedicar bona part de la intervenció a denunciar el paper de les companyies que gestionen centrals hidroelèctriques pel buidatge d’alguns
El rebut de l’electricitat serà un 25% més car enguany que el del 2020, admet la ministra
La ministra acusa les empreses hidroelèctriques de “manca d’empatia social”
embassaments aquest estiu. A falta de saber el resultat de la investigació oficial que està fent el Ministeri, tot apunta, segons va dir, que pugui ser legal i estar en el marc dels drets que preveuen les concessions.
Però els va acusar de manca d’empatia, ja que segons va explicar aquesta conducta ha propiciat el preu més alt de l’electricitat en més de la meitat de les hores en els últims mesos. “No és raonable de cap manera. És indesitjable. Aquí no s’ha mostrat cap empatia social. I encara que soni a broma, l’empatia social cotitza a la borsa perquè totes aquestes companyies tenen en els seus accionariats fons d’inversió compromesos amb aquesta sensibilitat social”, va advertir la ministra.
En aquest punt, tampoc no va defensar la idea de Podem de crear una hidroelèctrica pública quan acabin les concessions, però sí que va dir que el Govern central dissenyarà un nou cicle de gestió més en sintonia amb la realitat del segle XXI i amb més presència de la gestió de les comunitats de proximitat.c