Un Executiu impotent

Aquestes últimes setmanes la política espanyola ve marcada per dos fets que no tenen absolutament res a veure però que, en el fons, sí que tenen una gran correlació. Parlem de la descontrolada pujada del preu de la llum i de la fallida renovació pendent dels òrgans del Poder Judicial. Allò que uneix els dos temes és la impotència d’un Executiu, avalat per un Parlament escollit democràticament pels ciutadans, per desenvolupar les polítiques necessàries per intentar resoldre els dos conflictes.

Impotència total. En el cas del preu de la llum, el Govern central no és lliure per fixar les tarifes que consideri més adients ja que la decisió final depèn d’unes complexes regles de l’opac mercat elèctric, i la seva principal responsabilitat recau en la Comissió Europea. Aquests dies els mitjans hem intentat explicar a l’opinió pública com funciona aquest sistema tarifari i les oscil·lacions que pateix a partir de molts factors. El ciutadà corrent continua sense entendre res. El president del Govern espanyol reconeixia ahir el desgast que estava patint en aquest tema i que el seu objectiu era “revertir l’alça dels preus de l’energia” però que tot estava condicionat “al marc regulatori europeu”. Poc pot fer.

I en el tema judicial, l’Executiu no ha pogut arribar a un acord mínim amb l’oposició, com abans en les anteriors legislatures, per renovar uns càrrecs del Poder Judicial que s’arrosseguen des de fa molts mesos. El líder del PP, Pablo Casado, amb la paella pel mànec de l’aritmètica parlamentària, va deixar clar dimarts a Barcelona que Pedro Sánchez hauria “d’abandonar tota esperança” de renovació d’aquests càrrecs. El bloqueig polític dels òrgans judicials és absolutament “insostenible” com defensava ahir la ministra de Justícia, Pilar Llop, però no sembla que es pugui arribar a cap pacte.

La sensació de governar amb les mans lligades a l’esquena no és bona per a la imatge de l’Executiu però tampoc no ho és per a l’oposició.

Potser és cert que el mercat de la llum ens supera a tots, però en la qüestió judicial, Sánchez i Casado haurien de pactar d’una vegada per totes.