La Vanguardia (Català-1ª edició)
Afganistan i la nostra estabilitat
El 31 d’agost del 2021, igual com l’11 de setembre del 2001, estaran en la nostra memòria com a esdeveniments dramàtics que marquen dues dècades de metamorfosi en l’evolució del lideratge en la societat internacional. En el pla humà, la televisió ha portat a les nostres llars el drama en tots els ordres de la retirada de l’Afganistan.
Els talibans representen la col·lisió amb els principis fonamentals de l’ONU i, alhora, es vol que facin de tallafocs en l’equilibri geopolític de la regió de l’Estat Islàmic i altres extremismes.
Àsia Central és un formiguer del radicalisme islàmic que preocupa per igual a tothom, i per igual poden ser els tèrmits a utilitzar per laminar les estructures d’estabilitat. Un rerepaís complex amb múltiples interessos, entre els quals hi ha el control de recursos naturals, des de l’aigua fins als minerals necessaris per a la transició energètica i la digitalització; d’altres, d’ordre geopolític, orientats al control i influència en el joc de poder intern regional amb actors amb capacitat nuclear, sense oblidarnos d’Indonèsia, amb la població musulmana més gran del món, i Rússia, interessada a garantir l’estabilitat dels seus aliats a Àsia Central.
Aquest bucle té tots els ingredients per transformar-se en un artefacte perillós per a l’estabilitat global, perquè el virus del radicalisme pot mutar i adquirir formes diverses.
En aquest context, com assenyala
Bassma Kodmani, Europa, a diferència dels EUA, no està aïllada de la geografia on es mou el gihadisme. En conseqüència, els europeus estem cridats a assumir les nostres responsabilitats en matèria de seguretat i defensa, i a reafirmar la solidaritat atlàntica. En definitiva, posem-nos les piles, com ha dit recentment en un excel·lent article l’ambaixador Jorge Dezcallar.
El terratrèmol de l’Afganistan té el risc d’un tsunami al nostre veïnatge del Nord de l’Àfrica –és massa a prop l’horror del GIA (Algèria 1991-2001) amb 100.000 morts– amb el delicat escenari del Sahel inclòs. La seguretat europea no només depèn del joc geopolític a les nostres fronteres de l’est, també a les del sud. L’estabilitat al Magrib és essencial per a Espanya i també per a la UE. En conseqüència, posar-se les piles significa definir la nostra posició en l’autonomia estratègica europea i en l’actualització del concepte estratègic de l’OTAN en el nou concert internacional. Significa també apostar per una indústria de defensa nacional amb paràmetres tecnològics d’excel·lència. No hi ha posició en la futura comunitat europea de defensa sense posar focus estratègic i recursos en defensa.
L’estabilitat comporta desenvolupament socioeconòmic, per això és essencial la cooperació amb el Magrib en l’àmbit de l’energia. Una transició energètica
L’estabilitat al Magrib és essencial per a Espanya i també per a la UE
sostenible, en tota la seva expressió, no pot donar l’esquena al nostre veïnatge energètic. Tenim interessos compartits i la nostra estabilitat, també, està en joc.
L’Afganistan és la veu d’alarma per abordar els nostres desafiaments. Treballem de valent, que l’horitzó està ennuvolat i és capaç de descarregar una tempesta elèctrica de proporcions històriques.