Un estiu sense tempestes

Ja tocava: aquest agost ha estat un dels més tranquils per a la política catalana. Els titulars de Salut i Interior han estat d’imaginària davant la pandèmia i els botellots, però la veritat és que els responsables polítics han fet més selfies que discursos, la qual cosa s’agraeix. Només la presidenta de l’ANC, enmig de l’estiu, ha sortit a la palestra per apujar la moral del personal independentista, davant els pocs ànims amb què s’afronta l’11-S. Elisenda Paluzie ha atacat ERC en una entrevista, per haver optat pel desglaç i el diàleg en comptes de fer-ho per la confrontació.

L’ANC, que organitzarà la desena manifestació independentista consecutiva, ha reconegut mitjançant la seva presidenta que el sobiranisme passa per un període “particularment difícil”, ja que “hi ha força gent frustrada amb els polítics i amb el

Els polítics catalans han fet aquest estiu més selfies que discursos i s’agraeix

Govern”. Paluzie tem que si els ciutadans creuen que la unilateralitat no és possible, això acabaria impregnant la idea que la independència tampoc i l’autodeterminació es convertiria en una fita romàntica. No anima el personal quan reconeix que una independència unilateral passaria per uns mesos de caos. El que necessita Catalunya en uns moments tan delicats com els que ens toca viure és una perspectiva d’uns mesos caòtics? Qui té interès a endinsarnos en un desordre que tindria molts números d’acabar en catàstrofe?

Les declaracions de Paluzie han estat com una d’aquelles tempestes seques que desconcerten a les tardes d’estiu, de molt terrabastall i poca aigua. De totes maneres, per a la rentrée, l’ANC prepara un programa de manifestacions intensiu, ja que, a la Diada, sumen les concentracions per l’1-O, el 3-O. I potser s’animaran per al 27-O.

Més enllà d’aquest estrès activista, la política catalana passa per la reflexió i el diàleg: el dia 4 Aragonès s’emporta “de colònies” el Govern per posar a punt la maquinària per al nou curs i el 15-16 està prevista la reunió de la taula de negociació amb el Govern d’Espanya. Tot apunta que la realpolitik s’imposa al somni d’una nit d’estiu. Fent bona la frase que li vaig llegir aquest agost a Nora Ephron (El coll no enganya): “Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t’anirà mai bé en la vida”.c