Arrenca el curs polític a Madrid

Pedro Sánchez va inaugurar ahir formalment el curs polític amb una conferència a la Casa d’Amèrica, a Madrid, durant la qual va voler transmetre un missatge d’optimisme i una aposta per les polítiques socials. Sota el lema “Una recuperació justa”, el president del Govern espanyol, que havia convocat una àmplia representació de l’empresariat, dels sindicats i, també, de l’Executiu, va abundar en el missatge favorable a un rellançament de l’economia nacional compatible amb més dosis de justícia social. És a dir, amb una distribució dels recursos en què els menys afavorits no vegin agreujades, sinó en la mesura possible alleujades, les seves carències. Així mateix, el president va instar els presents que aquesta recuperació es basi en la unitat d’acció dels actors públics i privats. L’esmentada política solidària i d’unitat es concretaria per exemple, segons Sánchez, en un increment del salari mínim interprofessional (SMI) d’uns quinze euros per a aquest any i més del doble per al 2022 i el 2023, amb un global de 62 euros.

Aquest anunci té lloc en una conjuntura en què el preu de la llum va batent rècords, un rere l’altre, la qual cosa certament no suposa una ajuda, sinó més aviat el contrari, per a les economies modestes. En aquest sentit, el president no ha pogut satisfer les demandes de Podem per corregir aquestes pujades. Sánchez es va escudar ahir en regulacions comunitàries que reduirien el seu marge de maniobra. Sigui com sigui, tampoc el rebut de la llum a l’alça no va semblar un argument suficient per alterar el discurs de Sánchez.

L’optimisme governamental, avalat per l’escalonada arribada dels fons extraordinaris europeus destinats a reparar els danys de la pandèmia i, específicament en aquest àmbit, per unes xifres de control del virus que, ara mateix, són encoratjadores, contrasta amb l’habitual pugnacitat de l’oposició popular. En hores prèvies a la compareixença presidencial, el líder conservador Pablo Casado, que estava de visita a Barcelona, es va esplaiar en el rebuig de la llargament deguda renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), un dels seus cavalls de batalla més veterans amb el Govern central. I ho va fer amb una paràfrasi de ressonàncies dantesques, adreçant-se a l’Executiu amb aquestes paraules: “Abandoneu tota esperança”.

Han d’abandonar també els espanyols l’esperança que es compleixi el que està previst a la Constitució, que estableix clarament els terminis per a tal renovació? Ha passat temps més que suficient –uns mil dies– des que, a començaments de desembre del 2018, va caducar el mandat del màxim òrgan de govern dels jutges. I, des d’aleshores, no s’ha aconseguit l’acord mínim entre Govern espanyol i oposició per renovar els càrrecs. El líder popular ha esgrimit un enfilall d’arguments per evitar la posada al dia d’aquest òrgan, l’equilibri de forces del qual, que no es correspon amb la composició parlamentària actual, l’afavoreix. En altres ocasions s’hi va negar al·legant la legítima presència de Podem en el Govern de coalició. Ara diu que no la permetrà fins que no es reformi el sistema i dotze dels vint vocals del CGPJ siguin elegits pels mateixos jutges. Tot indica que els conservadors semblen creure’s amb dret a imposar el seu criteri obstruccionista sobre el de la Carta Magna, sobre el que dicta el sentit comú i sobre el que convé a la gran majoria d’espanyols que, lògicament, prefereixen unes institucions plenament operatives a unes altres que no ho són.

Així comença el curs polític. Amb esperançades promeses del Govern espanyol i amb els bloquejos de l’oposició. Els ciutadans mereixen quelcom més que una cosa i una altra.c

Els espanyols mereixen més que promeses del Govern central i bloquejos de l’oposició