La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tancar el portàtil
Al televisor s’hi veu una persona asseguda, amb l’ordinador portàtil damunt la taula, obert. Tant se val que hi estigui escrivint o simplement hi consulti dades. De cop decideix tancar-lo i abaixa la pantalla amb violència.
És una escena que es repeteix molt sovint a les sèries de televisió i que em treu de polleguera. ¿Per què tanca el portàtil amb un cop innecessàriament fort? S’entén la urgència a tancar-lo si en aquell moment algú entra a l’habitació i qui fa anar l’ordinador no vol que vegi què estava fent. En aquest cas, és una manera de remarcar que no vol ser enxampat in fraganti, fos el que fos el que estigués fent. Però és que moltes vegades no hi entra ningú. El protagonista simplement decideix que ja en té prou.
¿Vostès tanquen el portàtil d’aquesta manera? No conec ningú que ho faci així. La gent que conec dona la sessió per acabada i abaixa la pantalla amb més o menys rapidesa,
¿Vostès tanquen el portàtil de tan mala manera com a les sèries?
però sense donar-hi cap cop fort. Però a les sèries, no. A les sèries aquest final de sessió queda sistemàticament sobredramatitzat per l’impacte de la pantalla contra el teclat. Els directors deuen creure que és un recurs eficaç, però de tant fer-lo servir ha acabat per convertirse en un clixé desencisador.
A la vida real sí que hi ha gent que tanca amb violència la porta del cotxe, generalment la de cotxes que no són seus. Però ¿l’ordinador? ¿Cal maltractar-lo? ¿Se suposa que hi ha una ràbia secreta que els impel·leix a fer-ho? En aquestes sèries on els protagonistes els tanquen de mala manera, trobo a faltar que facin el mateix en altres moments de la vida suposadament quotidiana que s’hi narra. Quan desparen taula, per exemple. Per comptes de dipositar els plats a la pica, els haurien de llançar des de metres de distància, a veure quants en queden sense escantellar.c