La conciliació no existeix

Tot aquest article és per parlar d’una cosa que no existeix: la conciliació laboral i familiar. Ni existia sense pandèmia ni existeix amb pandèmia. El teletreball no ha fet el miracle, que no els enredin. Ara que tantes empreses es debaten entre flexibilitzar la presencialitat o tornar a les antigues dinàmiques precovid arriba el moment de dir en veu alta que seguim tenint un repte social pendent davant el qual cal fer soroll. El teletreball també carrega amb les velles inèrcies i així és com, més que una taula de salvació, esdevé un altre llast per a mares treballadores. Pot eternitzar el paper de dona assistenta a casa mentre es ven l’esperança, tantes vegades falsa, que la promoció professional no entrarà en una vall.

La política continua girant l’esquena a les desigualtats i sembla que no importen ni la baixa natalitat ni els seus efectes sobre un sistema de pensions en perill d’ensorrament. Hi ha empresaris, a més, incapaços d’entendre la importància de retenir el talent femení. Fixin-se en les dades: el 94% dels treballadors que van demanar reducció de jornada en l’últim trimestre del 2020 van ser dones, exactament la mateixa proporció que al primer trimestre del 2019. Això indica que el teletreball no ha canviat res i que la meravellosa flexibilitat horària que se li suposa pot convertir-se en un gran parany.

Es diu que toca canviar el focus de la conciliació a la corresponsabilitat, com si fos fàcil fer-ho sense ajuda. Dubto molt que conciliar signifiqui anar de cul des que et lleves fins que et fiques al llit, participar de dos mons sense gaudir del millor de cap d’ells i arrossegar la culpa de no arribar prou bé a tot.

Algú hi oposarà que moltes dones decideixen amb llibertat. De ben segur. També n’hi haurà que han aconseguit quadrar el cercle. Felicitats. Però una es pregunta on queda la llibertat quan no hi ha altres opcions. Et penses que tries reduir la jornada, però si tinguessis realment un horari flexible, un compte corrent ben farcit, avis a disposició o la teva parella s’encarregués del 50% de la llar no hauries de fer-ho. Els mites de la lliure elecció o el de la superwoman són alguna cosa més que això: són dues estafes.c