A Espanya ja no sabem viure

L’estiu del 2021 és el principi d’una era. A Espanya hem deixat de saber viure, domesticats per la pandèmia –ni amb Franco aquest poble va ser tan dòcil– i atrets per ser allò que no serem mai: gent perfecta.

Nou dies de folgança en una illa de Grècia han estat mil vegades més gratificants que 21 a la Península, dominada pel mal humor, les ordenances i les limitacions ridícules i el triomf silenciós del puritanisme cívic.

Al món antic a què pertanyo, viure a Espanya –Grècia o Itàlia– estava considerat per la resta de la humanitat un privilegi: saben viure! I conviure...

Se’ns reconeixia, amb raó, una forma d’afrontar la vida bastant graciosa, divertida i original que assolia l’apoteosi als estius, sinònim d’alegria. Jo el que he detectat aquest any és un país apagat, poruc i de mal humor perquè s’ha cregut que el progrés –econòmic, cívic,

Ni amb Franco vam ser tan dòcils i el pitjor és que no serem mai un país perfecte (ni ganes)

sostenible– i un tutorial de maneres ens farien millors. Què se’n va fer d’aquell esperit anàrquic?

Els grecs van assumir amb la crisi del 2008 que no serien mai líders dels pobles perfectes, des de les capitals dels quals se’ls menyspreava, insultava i renyava com a nens. Han decidit ser ells i almenys a les seves illes es percep harmonia, la que aquí s’esfuma. Viuen i deixen viure, així de simple.

Sempre he admirat els EUA, però el que no vaig imaginar mai és que nosaltres, els que sabíem viure, els acabaríem comprant el pitjor del seu estil adolescent de la vida. Exagero? Potser, però vet aquí la meva llista: les presses, l’exaltació de la productivitat, la supremacia de la tecnologia –es xateja, es lliga, s’envien els petons per una pantalla–, els plats de menjar plens de guarnicions pura porqueria, la cultura de la queixa, el divan i el consum generalitzat d’ansiolítics i antidepressius, homes vivint al carrer i mascotes ben alimentades –semblem una sucursal de Disneylàndia–, l’exaltació del ioga, l’exercici o el trot ràpid.

La gent segueix les instruccions i resulta que augmenta la insatisfacció. La mateixa contradicció de l’economia: sobren aturats i ha faltat personal al sector turístic que no ha donat un bon servei aquest estiu.c

cre-a impresiones de catalunya sl

rotomadrid, sl. marina bcn distribucions sl