Dies desapareguts

vigent quan els germans es van esfumar. Des d’aleshores, la família només ha rebut revessos. Aquest últim any han passat moltes coses mereixedores, segons el parer de la família, de donar una nova oportunitat als Mossos d’Esquadra o a la Policia Nacional per començar de zero i determinar què va passar.

Al gener un home es va posar en contacte amb la redacció del programa Viva la vida després que emetessin un reportatge sobre la recerca de l’Isidre i la Dolors. L’informant va assegurar que aquella nit de setembre del 1988 ell també era en aquella mateixa planta de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa cuidant un germà. Va sortir de l’habitació per fumar quan va sentir uns crits que provenien del final del passadís, on un home amb bata de sanitari conduïa els dos germans en una cadira de rodes. Els va seguir fins al soterrani, on va assegurar veure un altre sanitari injectar-los una cosa després de la qual els menors es van deixar de moure. El jove es va espantar, els hi va explicar als seus pares i aquests van acordar no dir res per por del que podia passar.

El testimoni assegura que avui dia sent la mateixa por de llavors, però que està decidit a ajudar la família. L’advocada va informar el jutjat del relat del nou testimoni, però el magistrat va decidir no reobrir la causa. Indefensos, els familiars van presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, que va determinar que no hi havia transcendència constitucional en la reclamació. El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg és l’última porta a què trucaran perquè els facin cas. María Orrit no se’n vol anar d’aquest món sense deixar de banda l’angoixa de saber la veritat. “L’Isidre era un nen buscat. El més desitjat dels 15 i me’l van robar”, va explicar la mare el 2017 a Paco Lobatón.

Un informant diu ara que aquella nit ell era a l’hospital i que va veure com raptaven els nens