Alfons Arús, el visionari

Els números són indicatius importants a l’hora de valorar trajectòries professionals, però no ho són pas tot. De tota manera, als amants de les xifres us he de dir que el protagonista de la columna d’aquesta setmana està, juntament amb el seu equip, d’enhorabona, perquè acaba de superar els 4.000 programes a Aruser@s (ara a La Sexta, abans a City TV i 8TV com a Arucitys) després de 20 temporades en antena. Són unes xifres que maregen, i més tenint en compte que l’última temporada va consolidar el creixement aconseguint una quota de pantalla d’un 15,8% i 440.000 seguidors de mitjana.

És un context aritmètic excel·lentíssim però que, a parer meu, s’empetiteix si realment tenim en compte una part menys tangible però igual d’important com és el valor que ha estat capaç de generar Alfons Arús amb fórmules visionàries que, ja sigui en ràdio o televisió, sempre han anat un pas al davant del mercat, fins al punt que gairebé sempre han estat imitades. Però el líder espiritual sempre ha estat el periodista de 60 anys que amb la seva originalitat com a bandera i una fórmula que fuig del morbo i el sensacionalisme abraça l’entreteniment més blanc però transparent i crea un segell personal inigualable.

L’essència d’aquest humorning, com ell qualifica la seva fórmula televisiva actual, ja residia en el seu programa de ràdio Arús con leche, un referent matinal del mitjà que va començar a Cadena Rato i va saltar a M80 Ràdio i amb què va aconseguir el seu primer premi Ondas el 1989 (l’any 2012 va repetir amb Arucitys). Les seves imitacions a la ràdio amb el seguiment dels partits del Barça van saltar a la pantalla petita amb un Força Barça que va ser precursor del gènere perquè altres programes s’inspiressin en el seu estil (el Crackòvia de TV3 n’és un exemple).

Va assaltar el mercat dels vídeos casolans (res a envejar al que es fa avui dia en plataformes com TikTok) amb l’espai de La 1 Vídeos de primera; va fer evolucionar la paròdia en programes com Al ataque i el El chou a Antena 3; va posar l’embrió de les actuals tertúlies esportives (i també del cor) en espais com El rondo (La 2), i va introduir tertúlies del cor en el seu projecte actual com a Arucitys. El gran mèrit d’Arús és doble: anar sempre al davant dels altres marcant tendència sense necessitat de copiar ningú i fer-ho amb un segell que no ha traït mai per aconseguir més audiència. I això, en els temps que corren, és una gran heroïcitat.