La Vanguardia (Català-1ª edició)
La memòria històrica sacseja Venècia
Almodóvar obre la Mostra amb un homenatge a les famílies dels desapareguts
El festival de cinema de Venècia va quedar ahir inaugurat amb els aplaudiments al final de la primera projecció de Madres paralelas, l’esperada pel·lícula de Pedro Almodóvar elegida per a l’obertura la 78a edició de la Mostra. Almodóvar va arribar envoltat del seu equip d’actors, liderat per la seva musa Penélope Cruz i per la joveníssima Milena Smit, que va trepitjar ahir la seva primera catifa vermella al Lido com una de les protagonistes d’un llargmetratge que el director ha volgut transformar en una reivindicació de la memòria històrica a Espanya.
El director manxec va aprofitar l’ocasió i sabia molt bé que els periodistes de tot el món estarien molt pendents de la primera roda de premsa d’una pel·lícula al festival. Va ser allà on va voler donar visibilitat internacional als represaliats pel franquisme parlant de la memòria històrica com un “tema pendent en la societat espanyola, que té un deute moral enorme amb les famílies dels desapareguts”, va dir, jugant amb les seves icòniques ulleres de sol negres, al costat de Penélope Cruz. “Vaig abordar el tema merament per donar-li visibilitat, i també –va afegir– perquè crec que a Espanya, després de 85 anys, fins que no es pagui aquest deute amb els desapareguts, no podem tancar definitivament la nostra història recent”.
Cruz, en el que possiblement és el paper més complex de la seva carrera, interpreta la Janis, una fotògrafa soltera que s’enfronta a un gran desafiament com a mare i alhora té l’anhel d’exhumar les restes del seu besavi, executat després del cop d’estat del 1936 i enterrat en una fossa comuna als afores del seu poble. Madres paralelas aborda exactament això, les diferents maneres d’afrontar una maternitat, les matriarques imperfectes i la sororitat entre la Janis, una mare madura que es troba a l’hospital amb l’Ana (Smit), una mare adolescent; i la Teresa (Aitana Sánchez-Gijón), una mare que anteposa la seva carrera com a actriu de teatre a l’atenció de la seva filla a punt de parir. És una cosa que ha volgut fer com a novetat, després d’haver-se atipat d’interpretar mares “omnipotents” com les dones que el van envoltar de nen, la seva pròpia mare i les seves veïnes, que ja ha retratat en nombroses pel·lícules. L’únic home en el repartiment és Israel Elejalde, que interpreta el pare de la criatura de la Janis i alhora l’antropòleg que es compromet a desenterrar el seu avantpassat.
Precisament l’obra que vol representar la Teresa és Doña Rosita la soltera, el seu homenatge particular a Federico García Lorca, “el nostre desaparegut més il·lustre”. Se li va ocórrer quan Leonard Cohen, que va posar a la seva filla Lorca, va afirmar durant una visita a Espanya que no entenia com podia ser que el gran poeta espanyol estigués desaparegut i que la societat espanyola no fes l’impossible per buscar-lo. “Els relators de l’ONU que van venir a Espanya no han entès com és que ha calgut una generació nascuda en democràcia perquè preguntés pels seus avantpassats”, assegura el director de Dolor y gloria. “El que hagués estat desitjable –continua– és que quan arriba la democràcia espanyola s’hagués plantejat el problema, però de nou van menystenir i van condemnar els desapareguts a la no-existència”. L’al·legat polític és tan explícit que Almodóvar ha volgut incloure durant un dels diàlegs de la pel·lícula una frase de l’expresident Mariano Rajoy vantant-se de no destinar recursos a la llei de memòria històrica en els pressupostos. “El súmmum de la matusseria i un insult superlatiu”, considera el cineasta. “Un dels avantatges que té el cinema és que ens sobreviu –va ironitzar– i almenys en aquesta pel·lícula ell estarà eternament vinculat a aquella frase que va ser de tan mal gust i tan nociva”.
El guió inicial de Madres paralelas feia temps que estava oblidat en un calaix fins que va ser rescatat abans de la pandèmia, en una pel·lícula que ha estat més fàcil de rodar en aquests moments pel nombre reduït de personatges, entre qui també figuren dues noies Almodóvar més, Julieta Serrano i Rossy de Palma. I, malgrat que quan es va començar a
L’Ajuntament de París ha creat 16 rutes per promoure el llegat de la Revolució Francesa i ampliar l’oferta cultural de la ciutat. Un recorregut pel barri del teatre Odéon ja suposa trobar-se 13 llocs o monuments relacionats amb la revolució. / Eusebio Val