La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Ha arribat el nihilisme juvenil”
David Trueba publica ‘Queridos niños’, història de l’home que escriu els discursos d’una candidata a presidenta del govern
David Trueba és un tipus tan hàbil que ha fet que el protagonista de la seva última novel·la sigui periodista. Així ens desactiva. En Basilio, l’Hipopòtam ,ésun col·lega poc afavorit, ple de traumes i expectatives, que escriu els discursos a Amelia Tomás, candidata a presidenta de govern.
A Queridos niños (Anagrama) converteix la ruta de la campanya electoral, per tot Espanya, en un bon catàleg sobre les misèries polítiques. I, com és habitual en la seva literatura, en les personals. La conversa, mentre plou, a la terrassa del barceloní Hotel 1882.
Fa quinze anys a Trueba li van oferir una cosa important en un partit polític afí (escriure discursos?, no en diu ni mitja paraula). Li van donar mitja hora per decidir i va declinar la proposta al cap de cinc minuts. “No vull explicar-ho, però, vaja, diguem que podia ser un càrrec o una candidatura”. Des d’aleshores va començar a imaginar, projectat si hagués acceptat l’oferta, el que va podia haver passat i no va ser. “No ho hauria resistit, cal acatar unes regles i ja ets ‘d’ells’, tenir la sang d’orxata i la pell d’elefant”.
Especialista a desemmascarar éssers humans en el seu ofici, l’autor (nascut a Madrid el 1969) podria haver-se quedat a mig camí, en una revenja plena d’humor, però en realitat és una novel·la sobre sentiments que es deixa llegir sense previ permís. També ell va estudiar Periodisme.
Aquesta vegada ens deixa com un drap brut, als periodistes. Ens ho mereixíem, no? “És que jo crec que, entre els periodistes, hi ha un error de corporativisme. Els mateixos periodistes saben que hi ha gent indecent en el seu ofici. I que alguns invents periodístics s’han fet gairebé com el que substituiria els grups armats d’abans. El que passa és que ningú no s’atreveix a donar noms, en aquesta professió, però tots saben “qui és qui”.
A alguns els anomena “Los Miserables”, bon retrat dels nostres pecats... “El periodisme sempre s’ha fet des d’aquesta impuresa. Això no significa que els periodistes que treballen als mitjans no puguin ser honestos. Des del món de la política, als periodistes se’ls estima però se’ls detesta, és amor i odi. Cal explicar-ho a la gent, els periodistes no s’ho prendran malament”.
Per al personatge d’en Basilio es va inspirar en un amic seu que pesava 119 quilos. En Basilio és calb i amb ulleres, i els seus enemics l’anomenen l’Hipopòtam. “Sembla que en un futur estarà prohibit tenir defectes físics?”, lamenta Trueba, que va voler veure en aquell personatge “un home excessiu, que ha oblidat el desig d’agradar”.
L’Amèlia, la candidata, pertany a un perfil conservador. Per què va escollir aquella via ideològica tan allunyada d’ell mateix? “Perquè volia que els personatges executessin la seva acció contra aquelles idees més adquirides per part meva, pròpies de l’esquerra progressista. Volia fer l’exercici. Els personatges d’aquesta novel·la despullen les contradiccions d’una esquerra que és mandrosa mentalment”.
Després apareix l’Erlinda, l’assistenta filipina que masturba el protagonista cada vegada que torna a casa borratxo, l’evidència que l’experiència no serveix de gaire (“ja m’ho va dir Azcona, amb els anys tornes als mateixos errors”) i, per descomptat, la fascinació de l’autor (demostrada a Blitz) per les dones madures. “A París, fa anys, les dones lluïen cabells blancs. Ara veig que aquella força, aquella personalitat, està sorgint aquí. A França, Bèlgica, Suècia, Alemanya... fa temps”.
A David Trueba li interessava donar veu a algú que ataqui alguna de les seves pròpies conviccions. “Sempre he estat un escèptic optimista”. Li preguntem en què creu que desembocarà la desafecció dels més joves: “En el nihilisme juvenil. Ja ho estem veient. Els meus fills ja estan en això, i amb la política són una mica escèptics”.
Quan escriu pensa a rodar i quan roda pensa a escriure. “D’aquí pocs mesos us explicaré la pròxima pel·lícula”, promet.c
“Els mateixos periodistes saben que hi ha gent indecent al seu ofici, no donen noms però tots saben qui és qui”