La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Cal alçar les nostres veus i el cinema és la millor plataforma”
carta al president’, 2017), sobre una funcionària que acaba a la presó, després de caure en desgràcia per haver impedit una lapidació. A la presó, espera el perdó del president. En la vida real, el deposat president Aixaf Ghari “ni tan sols va veure la pel·lícula. No m’importaria fer una pel·lícula que es digués La fugida del president, només per esbrinar com ens va submergir en la més profunda de les tragèdies”.
Sadat, tot i això, no perd l’esperança: “Després de 20 anys de lluita per la llibertat i la igualtat, hem tornat a la casella de sortida. Però aquesta vegada amb la diferència que la nostra generació està més preparada i conscienciada que la de fa dues dècades”. En efecte, malgrat que l’Afganistan ha continuat sent un estat lligat a la corrupció, a l’opi i al patriarcat més despietat, han estat molts els canvis, sobretot pel que fa a la cultura i l’educació, i més respecte a les dones, que representen gairebé la meitat dels estudiants universitaris. No és el mateix país que els talibans van deixar el 2001, i cal veure si podran tornar a aplicar una xaria dura com la de llavors.
“De moment, la societat es troba en un estrany silenci i estancament. La gent té por i se sent frustrada. L’Afganistan va ser lliurat als talibans com un regal, i ara la comunitat internacional està veient si pot condicionar els seus ajuts i el reconeixement al nou règim per protegir els drets de les dones i les minories, preservar la llibertat d’expressió, l’art i els artistes...”.
També recorda que, “durant aquelles converses de pau, les dones afganeses van compartir les seves inquietuds amb la comunitat internacional, i ja pots veure el resultat. No pots esperar-ne gaire, però alhora no pots continuar endavant sense esperança. Hem d’alçar les nostres veus, i per a mi l’art del cinema és la millor plataforma”.
Si l’arribada de les dones al cinema és un motor de canvi social decisiu a tot el món islàmic, des del Marroc a l’Aràbia Saudita, rodar La historia olvidada és una victòria clau.c