La Vanguardia (Català-1ª edició)
Economia de guerra
Amb 13 sortides i les rebaixes de sou dels capitans, el Barça ha aconseguit alleugerir 130 milions la massa salarial, que ara se situa en 420 Golejador.
Quatre sortides i una arribada en 24 hores. Va sorprendre la intensa activitat l’últim dia de mercat. Els despatxos de la ciutat esportiva van entrar en ebullició la recta final del mercat. I totes les operacions es feien sota el mateix paradigma d’economia de guerra que regeix actualment el club. La política esportiva primer és política econòmica fins que el club torni a ser sostenible. Aquest és el primer manament.
És una manera de confirmar que l’adeu de Griezmann i dir-li hola a Luuk de Jong no és un intent de reforçar la davantera, sinó que obeeix a altres paràmetres: els financers. S’intenta trampejar la crisi, reduir salaris i apostar pel planter, encara que es pugui ressentir la competitivitat del projecte.
I és que la directiva de Joan Laporta s’ha trobat amb les mans lligades aquest estiu. El fair play financer ho bloquejava tot a causa d’haver heretat la plantilla amb uns sous un 30% més alts que el segon en el rànquing.
Per això, l’operació Griezmann
La política esportiva estarà subordinada a la sostenibilitat, cosa que afectarà la competitivitat
L’Atlètic haurà de comprar el francès per 40 milions si Griezmann juga un mínim de partits
Amb l’estalvi de l’estiu, el club es pot plantejar un reforç d’hivern de 30 o 40 milions
era la més important de l’estiu. Significava desprendre’s del futbolista el salari del qual –al voltant de 20 milions– havia quedat com el més alt de la plantilla, ja sense Leo Messi. El club s’hi jugava molt.
L’opció ideal des del prisma blaugrana era la barata amb l’Atlètic per João Félix, de 21 anys. Koeman ho veia de bon ull i Simeone, que estava encantat de tornar a comptar amb el campió del món, també hi estava d’acord. Si l’intercanvi va caure va ser per la por de Miguel Ángel Gil Marín, conseller delegat matalasser, que temia que la promesa portuguesa triomfés a LaLiga lluny del Metropolità. Sense barata, la prioritat continuava sent estalviar-se el sou del 7.
Per això es va proposar un préstec a l’Atlètic. La cessió és d’un any més un altre d’opcional –després del primer, el Barça pot repescar el francès– i conté una clàusula de compra de 40 milions per a l’Atlètic després del segon curs. I per què els blanc-ivermells pagarien el 2023 aquella quantitat per un futbolista que tindrà 32 anys? Els matalassers estaran obligats a fer-ho si Griezmann ha jugat un nombre determinat de partits. Si el francès supera aquest mínim estipulat, l’Atlètic l’haurà de comprar tant sí com no. Una cosa que al Camp Nou veuen perfectament assumible, ja que ha estat el Cholo el seu principal valedor.
Trobada la solució, al club treuen la calculadora i els números que surten els agraden. No és el Barcelona un club venedor per antonomàsia però estan satisfets dels èxits de la secretaria tècnica, amb 6 incorporacions –per només 9,5 milions– i 13 sortides –Emerson va ser un vist i no vist–. En total, calculen que han venut per valor de 130 milions, malgrat que allà hi ha inclosos tots els variables i els 40 de Griezmann. Perquè el cert és que per Emerson, Ilaix, Firpo, Todibo, Aleñá, Akieme, Konrad i Manaj han entrat a la caixa 76,3 milions.
En canvi, allà no s’atreveixen a sumar els diners de l’opció de compra –no és obligatòria– que té el Wolverhampton per Trincão, també cedit.
Si el nou projecte arriba per lluitar la Lliga o aixecar un títol es veurà d’aquí uns mesos. De moment, l’aprimament de la massa salarial, entre traspassos i pactes amb els tres capitans –falta Sergi Roberto–, ha tingut l’efecte desitjat. A dia 1 de juliol, els sous esportius estaven en 550 milions. Allà ja no s’hi incloïa Messi, que no tenia contracte i a qui va caldre renunciar. Dos mesos després, han passat a 420 milions. Una xifra que ara representa un 80% dels ingressos.
La rebaixa ha estat tan profitosa que el Barcelona podia haver realitzat una operació d’uns 30 o 40 milions l’últim dia. Però van preferir guardar-se els diners. Per dues raons. Una, l’evident, és que actuar de manera precipitada pot provocar un sobrecost en el preu. L’altra, l’austeritat. Van decidir no gastar en quatre hores el que havien estalviat en quatre mesos. Això vol dir que a l’hivern, en cas que sigui necessari, hi ha possibilitat de reforçar l’equip.