Djokovic presumeix de maquinària ben equilibrada en el seu debut

Open dels Estats Units

És un any especial per a Novak Djokovic. Dotze mesos en què pot fer història. Amb la línia de meta a menys de dues setmanes, el número 1 del món començava la croada cap a la glòria a l’Open. I l’obria amb una victòria en quatre sets contra Holger Rune, un danès de 18 anys que, després d’arrabassar-li una mànega, amb prou feines es va poder moure als dos últims sets, afligit de rampes. “Els primers anys de la meva carrera vaig patir amb lesions i retirades prematures. Per això puc empatitzar amb Holger i el que li ha passat”, explicava el serbi. “Pensava que es retiraria al final del tercer set, però ha tirat endavant amb dignitat per acabar el partit. Es mereix tot el meu respecte”.

És interessant veure com Djokovic, amb 34 anys, ha estat capaç de mantenir les aptituds físiques i evitar lesions i intervencions quirúrgiques durant els últims anys de la seva carrera, mentre que molts dels seus rivals, i no només de la seva generació, han hagut de deixar el circuit durant mesos.

El de Belgrad assegura que la clau és tenir una visió holística de l’entorn. “Hi han tingut molt a veure les persones que m’envoltaven. Sempre he intentat tenir un entorn estimulant, ple de gent que es preocupés per mi, que tingués experiència i coneixement del nostre esport. I, òbviament, també compten la preparació, la recuperació, l’entrenament, la biomecànica, la tàctica”.

El que més admiren d’ell els contrincants és la seva flexibilitat, la seva mobilitat i, sobretot, la seva fortalesa mental. “No hi ha una poció secreta que pugui revelar. És una combinació de molts factors, de com afronto el dia a dia, el meu entrenament, el meu treball mental. Sé que tot contribueix a la teva actuació”, explicava. “En els moments impredictibles, quan passes per una muntanya russa d’emocions, és important tornar al moment. Quan perdo la concentració miro de parar atenció al moment, i la respiració conscient hi ajuda molt”.

A Flushing, sense Nadal, sense Federer, sense Thiem, per bé que amb molts altres tennistes per superar, l’obstacle més gran a què s’enfronta Djokovic és la pressió de les expectatives. “Naturalment, vull guanyar i fer història, i això m’inspira”, reconeixia. “Però em centro a intentar ser la millor versió de mi mateix cada dia. Sembla un clixé, però ser present té un gran poder, com també treballar en el fet saber estar en el moment, mentalment i emocionalment, per poder lluitar amb les situacions de manera beneficiosa per a tu”.c