La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els intents de suïcidi pugen un 200% entre les noies de 12 a 18 anys
La falta de vida extraescolar, clau en l’empitjorament de la salut mental juvenil
Noia, de 12 a 18 anys, víctima de bullying o altres menes d’assetjament, privada de les seves activitats extraescolars habituals. Aquest és el perfil que ha engrossit l’últim any les xifres de les temptatives de suïcidi a Catalunya: entre el setembre del 2020 i el març del 2021, aquesta estadística va créixer un 200%. En aquest període hi va haver al voltant d’un centenar de casos al mes entre aquest perfil de joves, quan habitualment se situaven entre 40 i 50, segons dades de Diego Palao, director de Salut Mental de l’hospital Parc Taulí de Sabadell i professor de Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona. En els nois d’aquesta edat hi va haver un increment lleu.
Aquestes xifres contribueixen en bona mesura que les globals de suïcidi, entre temptatives i consumats, hagin crescut un 83,82% del juliol del 2020 al juliol del 2021, segons dades de la conselleria de Salut que no s’han fet públiques. També van créixer les consultes per trastorns d’ansietat: un 28,64% en aquest mateix període, tot i que amb pics els mesos d’abril, maig i juny del 2020, que van arribar a doblar les xifres habituals en algun.
“Aquest increment del 200% es manté entre el setembre del 2020 i el març, però vam observar una pausa el mes de desembre”, detalla Palao. “Parlem dels casos que arriben a urgències, i el normal és que arribin, però podrien ser-ne més”, prossegueix. “Són dades que encara no s’han estudiat científicament. Tenim hipòtesi partint del que ens expliquen les noies. En algun cas concret es produeix en joves molt estudioses i autoexigents, normalment carregades d’activitats extraescolars, la vida de les quals es redueix a partir de cert moment a anar de casa a l’escola i viceversa, amb l’exigència escolar i en alguns casos algun tipus d’assetjament, però sense les extraescolars, a causa de la pandèmia”, analitza Palao.
En el mateix sentit, Anna Plaza, psiquiatra i coordinadora del programa d’intervenció en crisi i prevenció del suïcidi del Centre Psicoteràpia Barcelona, abunda que “les conseqüències d’aquests factors d’estrès entre els nens i joves de comunitats racialment i ètnicament minoritàries i de baixos ingressos poden ser especialment greus. El tancament en el primer temps de pandèmia d’institucions educatives a tots
Però la convivència familiar obligada i intensa pot ser un factor en contra. “Hi ha famílies tòxiques en què el malalt mental se sent una càrrega, i la salut emocional ha quedat arraconada durant mesos”, apunta Tiana.
“La pandèmia també ha causat una exacerbació dels conflictes familiars, que és un desencadenant del suïcidi infantil, també s’ha incrementat la violència domèstica de la qual molts nens són espectadors i s’han incrementat els abusos a la infantesa”, afegeix Plaza.
Què cal fer? Per Tiana, és essencial que s’aposti per la teràpia més que per la medicació. “En edats tan joves començar a medicar no soluciona res, no pots embotir un jove d’antipsicòtics per evitar que se suïcidi, perquè això li impedirà relacionar-se, veure els amics, estudiar o fer esport. El problema persistirà. “Hem de fer les anàlisis correctes del cost/benefici: és molt més car un ingrés que una teràpia”, afegeix.
Palao, Tiana i Plaza coincideixen a l’hora de definir aquesta època com “la tempesta perfecta” contra la salut mental. Aïllament, accés més difícil a recursos sanitaris, impacte econòmic, incerteses de futur... Tot això “són, per ells mateixos, factors de risc perquè desencadenen depressió, ansietat i un increment de l’ús de substàncies”, exposa Plaza. “Es podria sumar –afegeix– el constant flux de notícies que sovint pot ser aclaparador i que pot tenir implicacions sobre la salut mental”. “Una altra cosa que hem de tractar és la informació que transmetem sobre la salut mental”, intervé Palao, “perquè s’associa a anomalia o debilitat i no és una malaltia com qualsevol altra, però la gent no arriba a demanar atenció perquè no l’identifica com un problema”.
Catalunya disposa des del 2015 del Codi Risc Suïcidi (CRS), un programa especialitzat tant per al pre com per al postsuïcidi. Estableix l’obligació de visitar el supervivent d’un intent abans de 72 hores si és menor i abans d’una setmana si és adult. Abans, es visitava un 20% dels supervivents, avui és un 90%. No és una dada neutra, perquè entre un 15% i un 20% ho reintenten. Un intent multiplica per 16 les possibilitats de tornar a intentar-ho.
A més, està a punt d’aprovar-se el Pla de Prevenció del Suïcidi 2021-2025, que preveu sumar 150 psicòlegs als centres d’atenció primària, amb 80 milions d’euros més per a salut mental, així com 52 equips per a intervenció domiciliària i 10 equip especialitzats en joves.c
El fort increment de casos que van arribar a Urgències va ser entre el setembre del 2020 i el març del 2021