Una jutgessa revoca la teràpia d’ozó anticovid que va validar la seva substituta

La titular del jutjat contenciós administratiu número 6 de Barcelona, Ibone Liz Bello, ha revocat una interlocutòria signada per la substituta, el 25 d’agost, amb què es va autoritzar un tractament d’ozonoteràpia a un pacient de covid en estat greu en una clínica de Barcelona. “Aquesta jutjessa discrepa respectuosament d’aquella decisió perquè considera que no es presenten els pressupostos necessaris per accedir a la mesura cautelar interessada”, resol.

La resolució dona resposta a les al·legacions del Servei Català de la Salut i pren en consideració l’informe mèdic forense i el del fiscal, emesos el 31 d’agost i 1 l’1 de setembre. Informes que no havia sol·licitat la jutgessa que va avalar la teràpia d’ozó, que va al·legar la gravetat de l’estat del pacient i a petició dels familiars. Va adduir també que no es podia saber l’eficàcia d’aquest remei fins que s’apliqués.

Contràriament, l’interlocutòria per la qual es deixa sense efecte el plàcet a l’ozonoteràpia conclou, de la mateixa manera que l’informe mèdic forense, que “no hi ha evidència científica en l’actualitat que el tractament en qüestió pugui aportar beneficis per a la curació”. Així mateix, recull que el

“No hi ha evidència científica que el tractament pugui aportar beneficis per a la curació”

Servei Català de la Salut afirma que l’ozonoteràpia no s’inclou en els seus protocols d’actuació, perquè es desconeix que tingui utilitat en la prevenció i tractament de la covid i, al contrari, “hi ha riscos potencials sobre el seu ús”. D’altra banda, recorda que l’ús compassiu de medicaments en situacions especials ha de ser autoritzat per l’Agència Espanyola de Medicaments amb una sol·licitud prèvia de l’hospital i amb el vistiplau previ de la direcció del centre, “cosa que en el cas que ens ocupa no hi ha hagut”.

La jutgessa posa de manifest que la metgessa que havia d’administrar l’ozonoterapia va incórrer en contradiccions en l’informe que va fer el 29 d’agost. D’una banda, afirma que decideix no aplicar ozó, perquè aprecia efectes positius en els tractaments realitzats i, tanmateix, diagnostica que el malalt “és molt lluny d’estar fora de perill”.c