IPC, rendes i recuperació

Ai els preus! Fa unes setmanes comentàvem els inquietants senyals d’augment en els de matèries primeres (alimentàries, minerals i energètiques), amb costos de transport disparats i una demanda embassada. Resultat? Augments de l’IPC de l’àrea de l’euro no vistos des del 2011 (3% anual a l’agost). Sumin els problemes de proveïment de la indústria i l’impacte negatiu sobre la confiança que provoca la persistència de la covid, i tindran el resum d’avui: inflació creixent i tendències recessives. No es tracta de la stagflation que ens va fuetejar en els setanta i primers vuitanta, però tampoc no és una situació que no mereixi reflexió en alguns aspectes.

Primer, qüestiona la política d’expansió monetària de la banca central. Als Estats Units, i amb uns preus al consum creixent per sobre del 5% (i més del 20% els de l’habitatge), Jerome Powell ha advertit que aquest mateix any podria començar la reducció en les compres d’actius. Aquí caldrà esperar la propera setmana per avaluar la posició del BCE, encara que s’anticipen possibles canvis. I encara que, en cap cas, no es tracti d’augments del preu del diner, poden ser l’herald del final de la ultraexpansiva política de diners barats dels últims anys.

Segon, afecta directament la capacitat de compra de les llars, debilitant la recuperació. L’augment de l’IPC a Espanya l’agost (3,3% anual) apunta que se superaran les previsions per al 2021, tant d’organismes públics (1,4% la Comissió i 1,2% el Banc d’Espanya) com privats (1,9% per al consens d’analistes de Funcas), perquè l’acumulat gener-juliol arriba ja a l’1,8%. I com que les rúbriques d’habitatge, aigua, electricitat i gas estan creixent al 9,4% anual i les de transports al 8,5%, i que les llars de menys renda consumeixen, proporcionalment, més d’aquests productes, la conclusió és poc esperançadora: el

Caldrà esperar la propera setmana per avaluar la posició del BCE, encara que s’anticipen possibles canvis

gran dinamitzador de la recuperació (el consum privat) tindrà problemes per créixer als esperats ritmes del 7%.

Tercer, pertorbarà la col·locació de l’estalvi. Enfrontats a uns dipòsits que, en termes reals, incrementaran les pèrdues, els estalviadors accentuaran el desplaçament cap a tipus de riquesa que els protegeixin de la inflació (valors privats i actius immobiliaris).

Finalment, tindrà conseqüències negatives sobre la necessària correcció del dèficit (pels augments que s’hauran d’efectuar en pensions i sous de funcionaris) i, si les expectatives anticipen preus a l’alça, per les pujades de tipus d’interès que els inversors exigiran al deute públic.

No en teníem prou amb els efectes recessius de la covid. Ara se n’afegeixen d’altres en la dinàmica de preus. No es tracta d’una situació excepcional: com sempre, ens esperen temps turbulents. Res de nou sota el sol.