La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una antena europea a Kabul
La UE vol reobrir l’oficina a l’Afganistan i tenir línia directa amb els talibans
Amb condicions i sense formalismes però la Unió Europea està disposada a parlar amb el règim talibà instal·lat a Kabul després de gairebé vint anys de presència internacional.
Així ho van manifestar ahir els ministres d’Exteriors europeus, en la primera reunió des de la retirada de l’Afganistan. Entre els arguments i objectius citats, la necessitat de parlar amb Kabul per prosseguir l’evacuació de ciutadans europeus i col·laboradors afganesos, la urgència per reprendre l’ajuda al poble afganès i, també, no perdre terreny davant la Xina i Rússia, que a diferència dels Estats Units i la Unió Europea no han tancat les representacions diplomàtiques al país.
“Hem de tractar amb el nou govern de l’Afganistan, però això no significa reconeixement, és una qüestió operativa”, va matisar l’alt representant de Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, després del debat informal celebrat pels ministres europeus a Brdo (Eslovènia). “Si es compleixen les condicions de seguretat –va explicar Borrell– coordinarem els nostres contactes amb els talibans, i això inclou tenir una presència conjunta de la Unió Europea a Kabul”.
No es pensa a reobrir la delegació europea al màxim nivell de representació sinó a habilitar una oficina que faci d’“antena” amb el nou govern i tingui capacitat d’interlocució directa per, en primer lloc, reactivar l’evacuació de nacionals europeus i excol·laboradors afganesos. En el passat, Alemanya, França i la mateixa Unió Europea han mantingut converses directes amb els talibans en el marc de les negociacions internes afganeses a Doha (Qatar).
Evitable o no, tots reconeixen que l’evacuació occidental de Kabul va ser un absolut caos. Ara del que es tracta és d’evitar que la caiguda de l’Afganistan en mans del règim talibà es tradueixi en una catàstrofe humanitària que desestabilitzi el país i la regió, i que acabi trucant a les portes d’Europa en forma d’una crisi de refugiats o un empitjorament de la situació de seguretat.
Els ministres europeus van pactar cinc condicions que determinaran el grau de col·laboració amb els talibans: evitar que el país es converteixi en una base del terrorisme internacional, respecte als drets humans –i en particular els de la dona– així com la llibertat de premsa, la creació d’un govern de transició “inclusiu” mitjançant negociació amb les diferents forces polítiques, accés lliure a l’ajuda humanitària i compliment de la promesa de deixar sortir als ciutadans en risc, d’acord amb el que han decidit les Nacions Unides. “Hem sentit comentaris molt moderats en els últims dies però jutjarem els talibans per les seves accions, no per les seves paraules”, va declarar el ministre alemany d’Exteriors, Heiko Maas. Depèn d’ells, va afegir, com de ràpid comencin a tornar a arribar els ajuts al desenvolupament, que a diferència de l’assistència humanitària, que ja s’ha augmentat, sí que estan subjectes a criteris polítics.
Actualment estan suspesos però la Unió Europea ha assignat 1.200 milions d’euros per al període 2021-2024 per ajudar al desenvolupament del país centreasiàtic.
Els ministres europeus van instar a col·laborar i augmentar el suport als països veïns de l’Afganistan per evitar una crisi que afecti tota la regió.
Aquesta nova “plataforma política de cooperació regional” hauria de servir per tractar assumptes com els fluxos de persones des de l’Afganistan, la prevenció del terrorisme i la lluita contra el crim organitzat.
La cooperació també hauria de permetre “frenar qualsevol futur flux migratori cap al bloc”, va afegir Anze Logar, el ministre d’Exteriors d’Eslovènia, país que ostenta la presidència rotatòria de la Unió Europea. “Hem d’evitar una crisi humanitària el pròxim hivern, per això hem d’actuar de pressa”, va recalcar Maas. En la ment de tothom hi ha la crisi migratòria del 2015, els efectes polítics de la qual encara avui se senten a Alemanya.
El ministre italià d’Exteriors, Luigi Di Maio, que en els propers dies viatjarà al Pakistan, el Tadjikistan, l’Uzbekistan i Qatar, també va deixar clar que el seu país espera que el potencial flux de refugiats afganesos sigui gestionat pels països veïns, una posició que comparteix la resta de la UE, disposada a fer-la realitat amb ajuts econòmics. “Hem d’actuar davant el que podria convertir-se en un èxode massiu cap a Europa, hem d’evitar-ho”, va dir Di Maio en un vídeo. També a Londres impera un pragmatisme similar al de la Unió Europea: “Hem de fer front a la nova realitat a l’Afganistan. Ningú no vol veure enfonsat el teixit econòmic i social de l’Afganistan”, va dir ahir el ministre britànic d’Exteriors, Dominic Raab, abans d’iniciar el seu propi viatge a la regió.c
Europa pensa prosseguir l’evacuació i mantenir el suport al poble afganès per evitar una crisi més gran
Brussel·les no vol perdre terreny davant la Xina i Rússia, que hi han mantingut obertes les ambaixades