La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pragmàtic Baradar governarà amb Ajundzada com a ‘guia suprem’
Els talibans endarrereixen la seva posada de llarg però rellancen els vols nacionals
Diversos factors han endarrerit la presentació per part dels talibans del seu suposat “govern transversal”. Però un dels entrebancs, el focus de resistència a la vall del Panjshir, estaria a punt de ser sufocat, segons fonts no oficials del moviment. A Kabul i altres ciutats, les ràfegues de trets a l’aire donaven crèdit ahir a la nit al rumor que a l’Afganistan només queda un focus dissident.
Tot i això, la celebració podria ser precipitada i la presa talibana podria limitar-se al districte de Pariyan, un terç de la vall on el fill del comandant Ahmed Shah Masud i –de manera més dubtosa– l’exvicepresident Amrulah Salih, asseguren que s’han atrinxerat.
Mentre es dissol, o no, aquest terròs de sucre, va perfilant-se el pròxim govern de l’Emirat Islàmic, que inquieta el món. Un perfil inequívocament piramidal i teocràtic.
Els occidentals ens impacientem mirant el rellotge, mentre els afganesos escruten l’horitzó i remenen la cullereta de l’enèsim te. Els talibans tenen temps, però per sobre d’ells, algú en tenia encara més. El principal servei d’intel·ligència pakistanesa, ISI, va tallar en sec el 2010 les converses a la seva esquena que un dirigent talibà mantenia amb “el govern titella” de Hamid Karzai, de la seva mateixa tribu paixtu, els popalzai.
Aquest home va ser detingut a Karachi i confinat durant vuit anys. Aquest home, el mul·là Abdul Gani Baradar, és l’home que demà passat –o avui mateix– serà declarat cap de govern de l’Afganistan.
Quan Barak Obama va anunciar la voluntat de replegament per al 2011, Baradar va coincidir que ja havia tingut prou guerra i exili. Però Islamabad, amb la visió panoràmica que donen els F-16, l’estret veïnatge de l’Índia i la Xina i una llarga història d’amistat amb dret a contacte amb el Pentàgon, podia albirar la jugada a llarg termini. Ara cullen els fruits.
Els generals de Rawalpindi
La celebració amb trets a l’aire de la presa talibana del reducte del Panjshir podria ser precipitada
van dir que havien detingut el dirigent talibà en una operació conjunta amb la CIA, que es va haver d’empassar saliva. Baradar, que estava negociant amb el govern de Kabul personalment o a través d’intermediaris a Kandahar i l’Aràbia Saudita, només seria alliberat per negociar a Qatar la retirada dels EUA.
La resta és història. Encara que els talibans odiarien la comparació, l’Iran és el model més proper a l’arquitectura política que proposen, amb l’emir Hibatulah Ajundzada a la cúspide com a guia suprem.
Els afers terrenals quedaran en mans d’un triumvirat, dominat per Baradar. A la seva dreta, hi haurà el fill de Jaladudin Haqqani, Sirajudin, i el fill del mul·là Omar, Mohamed Yaqub, que el seu dia no va poder derrotar Ajundzada.
La xarxa de Haqqani, amb diversos atemptats suïcides en el seu historial –alguns d’ells contra legacions índies a l’Afganistan– és la carta més propera a Islamabad.
Abdul Gani Baradar, el rostre pragmàtic amb què els talibans esperen eludir l’aïllament internacional, va rebre la visita fa un parell de setmanes del cap de la CIA. Abans, havia parlat amb el ministre d’exteriors de la Xina, Wang Yi.
Amb 53 anys, set menys que l’emir, Baradar és un veterà del moviment, que va cofundar amb el mul·là Omar, anys després de combatre els soviètics.
Segons l’assagista Ahmed Rashid, el mul·là Baradar és “un moderat en temes socials” i un enemic de l’aïllacionisme. Va ser viceministre de Defensa i després ha estat clau en la coordinació militar i política.
Baradar va aterrar a Kandahar en un avió militar qatarià, dos dies després de la presa de Kabul. Precisament Qatar anuncia aquest cap de setmana l’obertura de corredors humanitaris a partir de l’aeroport de Kabul, on Ariana ha reprès els vols nacionals. Però el govern i el país continuen encallats.c