La Vanguardia (Català-1ª edició)
El piano de Kabul
“Darrere de mi no queda ni un sol soldat, oficial o alferes... Als nostres soldats que aquests gairebé nou anys han passat [per l’Afganistan] cal fer-los un monument”. Aquestes paraules no són del general més important Chris Donahue, l’últim militar dels Estats Units a sortir del país asiàtic després de vint anys de guerra. Les va pronunciar fa més de tres dècades des del Pont de l’Amistat Borís Grómov, tinent general de l’exèrcit soviètic, l’home que va organitzar la retirada de les tropes de l’URSS i oficialment l’últim militar soviètic que va deixar el país el 15 de febrer del 1989.
Les imatges dels dos militars s’han convertit amb tres dècades de diferència en símbols de dues retirades històriques de l’Afganistan. El Pentàgon va publicar la foto fluorescent de Donahue a Twitter. Quan els tancs soviètics es retiraven pel pont que travessa el riu Amu Daria entre l’Afganisser tan i l’Uzbekistan (llavors, encara part de l’URSS), internet era ciència-ficció.
Però les fotografies distribuïdes per les agències de l’últim militar soviètic, com aquesta del seu fill Maxim rebent-lo amb flors, també van arribar a tot el món.
Borís Grómov, que llavors tenia 45 anys, va servir a l’Afganistan en tres períodes, 1980-1982, 19851986 i 1987-1989. A la seva tercera missió va dirigir el 40è exèrcit soviètic i, a més, era representant plenipotenciari del Govern soviètic per a l’estada temporal de la tropes al país asiàtic.
“No només va retirar amb èxit les últimes de les nostres unitats en les condicions climàtiques i de combat més difícils”, sinó que “sota el seu lideratge es van dur a terme una sèrie de grans operacions, l’experiència de la qual serveix avui per formar els joves comandants”, escrivia fa tres anys en Komsomólskaya Pravda el periodista i escriptor militar Víktor Baranets.
Una d’aquestes campanyes va
“El canvi de tendència ja és un fet, i, si es fan eleccions generals, Casado, serà president del Govern espanyol”. Aquesta sentència d’un dirigent del PP resumeix l’ànim amb què el líder popular afronta el nou curs polític, per al qual prepara una oposició implacable a Sánchez.
En aquesta actuació no s’oblidarà la part propositiva, amb la presentació de mesures per a tots els problemes que té la societat i els que apareguin, de manera que els ciutadans puguin comparar entre el que fa el Govern central i el que faria Casado a la Moncloa.
Els populars asseguren que tenen els peus a terra i que no es deixen portar per miratges, però totes les enquestes, diuen, tret de la del CIS, “confirmen” que són “l’alternativa a Sánchez i els seus socis radicals”.
Tot i que saben que per a les eleccions poden faltar dos anys, consideren que aquesta tendència no té marxa enrere, i d’aquí el nerviosisme que perceben del Govern espanyol, arran del qual justifiquen els canvis de ministres que ha fet el president i els gestos amb què l’Executiu vol frenar la caiguda en el suport ciutadà, com viatjar més per Espanya, que, a parer seu, no els està donant resultats, com, diuen, s’ha vist en l’escridassada que va rebre en un acte celebrat a la província de Càceres.
En aquesta nova situació, en què ja ningú no dubta que l’espai de centredreta l’ocupa el PP, i d’entre els tres partits que l’integren poca ombra li poden fer, Casado vol demostrar en aquest curs que és capaç de fer una oposició “ferma i responsable” en què, diuen, malgrat que el Govern espanyol no hi vol pactar res, el líder popular continuarà proposant acords sobre assumptes cabdals com ara de política internacional, defensa, migració i un pla de xoc econòmic. Això, diuen, que molts anomenen sentit d’Estat, no pot impedir, subratllen, que el PP continuï “denunciant el que fa malament el Govern central”.
Els populars insisteixen a dir que si no hi ha més acords no és pel PP, sinó per Sánchez, “que prefereix pactar amb els seus socis radicals”. El que vol el PP és que les seves propostes arribin als ciutadans i que sàpiguen que davant de cada problema el PP planeja una solució perquè la puguin comparar amb la que posa en marxa el Govern de Sánchez.
Amb aquesta estratègia, Casado vol atreure a favor seu les capes més moderades de la societat, menys polititzades, i que volen que es faci una bona gestió davant la “ineficàcia” i la “radicalitat”
del Govern de Sánchez.
D’aquí la importància que Pablo Casado dona a la convenció que els populars faran durant l’última setmana de setembre i el primer cap de setmana d’octubre. Propostes, mesures, solucions que, més enllà d’integrar un programa electoral, volen ser les mesures que el PP posarà en marxa si arriba al Govern de l’Estat.
Aquesta claredat en les propostes, com poden ser les baixades
Els sondejos confirmen al partit que la llum i l’economia comporten un gran desgast a Sánchez
El dirigent vol guanyar, a través de mesures, els sectors moderats que volen que es faci una bona gestió
d’impostos, que ja fan els governs autonòmics del PP, seran, creuen els populars, les que li donaran l’empenta definitiva per aconseguir el Govern d’Espanya, i que serà incontestable fins i tot per Vox, a qui poden necessitar, però amb qui Casado no té intenció de governar.
Dins de totes aquestes propostes, el PP posarà el focus en el preu de la llum i la situació econòmica, perquè la direcció popular ha testat “el gran desgast” que aquests assumptes suposen per al Govern central.
A més, el PP de Pablo Casado es proposa de ser al carrer, “amb els espanyols dels que Sánchez és tan lluny”, diuen en la direcció nacional del PP, i “escoltant els autònoms i els petits empresaris”, tot això mentre arriben les eleccions.c