L’últim general soviètic de l’Afganistan

l’operació Magistral, amb la qual en 1987-88 les tropes de Gromov van trencar el setge a la ciutat de Khost i van obrir la carretera de Gardez que els mujahidins de Jalaluddin Haqqani feia mesos que estaven bloquejant.

Encara que el seu nom es va associar a una retirada que tenia gust de rendició, Borís Grómov va tornar com un heroi (va rebre l’estrella d’or d’heroi de la Unió Soviètica), la qual cosa li va permetre entrar amb bon peu en política. El 1991, va ser candidat del Partit Comunista a la vicepresidència (el candidat a la presidència va ser Nikolai Rijkov). Abans del final de l’URSS, va ser elegit diputat i viceministre de l’Interior. Després de la desintegració, el 1992, Borís Ieltsin decideix portar la seva impagable experiència afganesa al govern i l’anomena viceministre de Defensa.

Va ocupar aquest càrrec fins que les diferències amb el ministre Pável Gratxov, conegut per la pèssima gestió en la guerra de Txetxènia, ho van permetre. Després

va treballar al Ministeri d’Exteriors i va ser diputat. Però la seva carrera política quedarà marcada pels anys que va passar com a governador de l’óblast de Moscou.

Va ser elegit en les regionals de gener del 2000. Mesos després va anunciar el seu suport a Vladímir Putin, que el març d’aquell any guanyava les primeres eleccions presidencials de Rússia.

L’exmilitar guanyaria les eleccions en dues ocasions més. “Vam col·laborar des del primer dia. La feina era còmoda, però dura. Dura perquè Borís Vsévolodovitx es pren molt seriosament qualsevol tasca. I còmoda, perquè sap escoltar i té en compte l’opinió dels altres. Això és molt important per a un líder”, deia el diputat regional Vladímir Alekséiev a Ria Nóvosti anys després.

Amb els anys els problemes econòmics i els casos de corrupció es van anar amuntegant i el 2012, amb 68 anys, Grómov no va tornar a presentar-se. “Les queixes s’han anat acumulant, tant per part del govern federal com per part de la ciutadania. A més, ja té certa edat i no té sentit que sigui reelegit”, deia llavors al portal KM.RU el politòleg Pável Salin. No va ser la millor manera de concloure una carrera, rematada després com a senador i diputat. Però tampoc la que recorda la història.c

“Als nostres soldats cal fer-los un monument”, va dir en un famós discurs des del Pont de l’Amistat

TASS / GETTY Borís Grómov travessa el Pont de l’Amistat, on el va anar a rebre el seu fill, el 1989