La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fiscalia i la defensa de l’emèrit s’embranquen pels comptes a Suïssa
Els fiscals allarguen la investigació i l’anterior cap de l’Estat se sent atacat
La Fiscalia i la defensa del rei emèrit van protagonitzar ahir un xoc de trens arran d’unes afirmacions del ministeri públic, que en un document apuntava indiciàriament que Joan Carles de Borbó podria haver actuat com a comissionista. El ministeri públic continua allargant la investigació després de tres anys mentre decideix si presenta una querella en contra seu per ocultar fons a l’estranger sense declarar-ho a Hisenda.
Avui dia, la Fiscalia del Tribunal Suprem manté obertes tres diligències d’investigació, això és, unes indagacions abans de decidir si hi ha prou indicis per presentar una querella i judicialitzar els afers respecte de l’anterior cap de l’Estat.
El que està fent el ministeri públic és remetre una sèrie de comissions rogatòries a diferents països, entre els quals Suïssa, per obtenir dades sobre fundacions que estan vinculades a persones pròximes a Joan Carles I, entre les quals la Fundació Zagatka, del seu cosí Álvaro d’Orleans.
La primera sospita és que l’emèrit va poder exercir de comissionista per a l’adjudicació de l’AVE a la Meca a favor d’una sèrie d’empreses espanyoles. Aquestes sospites provenen d’unes afirmacions de la seva examant Corinna Larsen. La Fiscalia va voler esbrinar la versemblança d’aquestes acusacions. La investigació es va iniciar el 2018, primer per la Fiscalia Anticorrupció i després va passar a mans de la Fiscalia del Suprem.
Els fiscals encarregats del cas han remès una sèrie de comissions rogatòries. La resposta d’aquestes comissions ha provocat la remissió de més comissions en espera de veure si arriba la dada que confirmi que Joan Carles I va poder exercir de comissionista i, per tant, va cometre un delicte de blanqueig de capitals i tràfic d’influències.
La clau és esbrinar si va exercir com a tal i si després va introduir els diners al mercat legal a través de moviments bancaris per diversos països. Fonts jurídiques expliquen que en cas que només es pugui certificar que aquells fons van ser regals, seria difícil actuar contra ell perquè la possible comissió d’un delicte fiscal estaria prescrit.
L’últim que falta per conèixer és la posició d’Hisenda sobre la regularització de fons per valor de 4,4 milions d’euros que va dur a terme el rei emèrit a finals de l’any passat. El fisc està analitzant d’on va obtenir els diners presentats a Hisenda i si ja ha regularitzat tots els fons que no havia declarat els exercicis entre el 2016 i el 2019.
Entre altres dades, està analitzant els pagaments que la Casa del Rei ha fet a Joan Carles des de la seva abdicació el 2014. En cas de descobrir que ha deixat diners sense declarar, la regularització quedaria invalidada i es podria actuar penalment contra ell. Fonts de la Fiscalia asseguren que amb la informació disponible fins ara no hi ha prou indicis per presentar una querella contra Joan Carles I al Tribunal Suprem, tot i que des de la Fiscalia General s’ha optat per allargar les diligències fins que s’aconsegueixi alguna dada més concreta.
Després de coneixe’s ahir una informació del diari El Mundo que recollia afirmacions de la Fiscalia en una de les peticions de comissions rogatòries a Suïssa emesa al febrer, el departament de Dolores Delgado va voler aclarir que “la sol·licitud de qualsevol assistència judicial internacional exigeix necessàriament detallar tots aquells indicis de criminalitat disponibles per l’autoritat requeridora”. És a dir, que ha d’explicar a Suïssa les sospites que
L’advocat de l’anterior rei adverteix que la causa del ministeri públic no té la més mínima justificació
existeixen –que no significa que siguin indicis suficients per interposar una querella– perquè pugui executar la comissió i lliurar les dades reclamades. Va aclarir que en la comissió simplement es detallen els possibles il·lícits que són objecte d’investigació.
Després de conèixer la nota de la Fiscalia, el lletrat que defensa l’emèrit, Javier Sánchez Junco, va advertir que en la comissió rogatòria reclamada a Suïssa “es contenen greus afirmacions i imputacions de conductes que es realitzen, segons el nostre parer, sense cap prova i són mancades de la més mínima justificació, i estan contradites per altres fets dels quals no es diu res ”.
Segons el seu parer, tals afirmacions “conculquen de manera evident el principi de presumpció d’innocència que empara tot ciutadà i es trasllada a l’opinió pública valoracions i consideracions que perjudiquen greument Joan Carles, que està sotmès a una investigació per part de la Fiscalia”.c