La Vanguardia (Català-1ª edició)
El regne de la hipèrbole
Auditats i avalats per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, és a dir per Hisenda, els comptes de la Casa del Rei se sotmeten cada exercici a la prova del cotó fluix com fan la resta dels organismes públics.
Així es fa, per decisió del Rei des del 2014, data de l’abdicació del rei Joan Carles I, per la qual cosa resulta paradoxal que s’afirmi que la Fiscalia Anticorrupció hagi demanat a la Zarzuela el detall dels pagaments que s’han abonat al compte de l’anterior cap d’Estat. En qualsevol cas, els fiscals hauran sol·licitat l’informe de l’auditoria ja avalada per Hisenda. El rei Joan Carles va cobrar de la Casa del Rei un sou anual de 161.000 euros (aproximadament la meitat del que rebia quan estava en exercici) des del juliol del 2014 fins al març del 2020, quan el Rei li va retirar l’assignació. En aquell període, igualment, al rei Joan Carles se li van abonar al seu compte despeses de protocol i representació que ell havia assumit.
Els fiscals a càrrec de les diferents investigacions que afecten l’anterior cap de l’Estat estan recollint tota la informació, fins i tot de la que ja disposen. És com si demanessin el seu certificat de naixement per saber quants anys té, cosa que induiria a pensar que sospiten que el rei Joan
Carles amaga fins i tot la seva edat.
L’aparició d’informacions reciclades sobre les investigacions de la Fiscalia alimenta l’espècie que el que se sap sobre les finances del mal anomenat emèrit (un títol propi de catedràtics que ja no exerceixen però a qui encara es demana consell) no és més que la punta d’un immens iceberg.
Allargar durant gairebé tres anys les investigacions resulta, per a persones coneixedores del cas, una manera de dilatar indefinidament el procés i, d’aquesta manera, deixar per sempre en uns llimbs la resolució del cas, atès que el retorn a Espanya del rei Joan Carles està condicionat al final del procés, és a dir, al dictamen de la fiscalia sobre si és pertinent la presentació d’una querella.
En la seva carta de comiat, en què anunciava al Rei la intenció d’abandonar “temporalment” Espanya, el rei Joan Carles mostrava
Els comptes de la Zarzuela estan auditats i avalats per la Intervenció General de l’Estat
la seva disposició per presentar-se davant la justícia si així se li requeria. Res no ha canviat i la seva inquietud neix de la incomprensió per l’evident retard del procés que no fa més que presentar, com a noves aportacions el que, en realitat són diferents angles d’un mateix informe.
Tenint en compte que, per la inviolabilitat que l’emparava durant els seus anys com a cap de l’Estat, tot el que afecta aquell període quedarà per sempre en el camp de l’especulació (aquestes últimes setmanes al rei Joan Carles se li ha atribuït fins i tot un paper en el tràfic internacional d’armes), és urgent que la Fiscalia es posi les piles i aclareixi, per bé o per mal de l’investigat, si els seus presumptes delictes fiscals estan saldats amb les dues regularitzacions efectuades aquest any i quina és la seva responsabilitat en les donacions rebudes per Corinna Larsen i l’embolic de les fundacions creades pels gestors suïssos Dante Canonica i Arturo Fassana. Si no continuarem donant voltes a la nòria i comptant com a noves les cistelles que ja han girat.c