Habitatge a preus prepandèmia

Tenint en compte l’evolució del preu mitjà de l’habitatge, que ja és superior al d’abans de la pandèmia, podria dir-se que el sector de la construcció residencial ha superat ja la crisi provocada per la covid. En concret, l’habitatge ja és un 3,3% més car que el març del 2020, segons les dades fetes públiques ahir per la principal companyia taxadora del país.

L’impacte de la pandèmia al sector immobiliari ha estat menys acusat del que es temia al principi. Les perspectives de millora de la situació sanitària, gràcies a les campanyes de vacunació massiva, han aportat confiança als inversors, tant particulars com financers.

A partir d’aquesta situació hi ha hagut altres factors determinants. El més important ha estat la implantació dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que han contingut la destrucció de llocs de treball i, per tant, han mantingut constant la demanda.

A partir del moment en què han anat cancel·lant-se els ERTO s’ha accelerat la firma d’operacions de compravenda que estaven pendents des del confinament i, també, s’han activat decisions de compra que s’havien congelat. Això ha fet aflorar una important demanda embassada que ha empès els preus a l’alça.

L’important augment del preu dels lloguers en els últims anys, en un entorn financer de baixos tipus d’interès que pot mantenir-se durant bastant de temps, ha convertit la compra d’habitatge en una alternativa interessant, avalada per l’increment de l’estalvi que s’ha produït en les famílies espanyoles des que es va iniciar la recuperació de l’anterior crisi. Més de la meitat de les hipoteques que es firmen són ja a tipus fix, fet que suposa que la quota mensual s’equipari pràcticament a un lloguer amb l’avantatge que, al final, l’habitatge passa a ser de propietat.

La pandèmia, amb la dura experiència que ha suposat el confinament, ha fet també que hi hagi famílies que s’hagin plantejat el canvi d’habitatge per disposar de més espai, tant interior com exterior, encara que hagi estat necessari traslladar-se fora de les grans ciutats.

Tot això són circumstàncies que expliquen, en el seu conjunt, l’increment del preu de l’habitatge, que ha permès recuperar els nivells prepandèmia, per bé que no en totes les localitzacions ha estat així.

Malgrat la reactivació al sector immobiliari que reflecteix la pujada de preus, l’encariment de l’habitatge es manté en uns nivells moderats. Segons les dades de la mateixa companyia taxadora, el preu de l’habitatge s’ha incrementat un 16% des del mínim registrat en el primer trimestre de l’any 2015, però es manté encara un 32% per sota dels màxims assolits en el punt fort de la bombolla immobiliària el 2007.

El progressiu retorn a la normalitat al sector immobiliari no pot propiciar la caiguda en vells errors. El principal és evitar –i això correspon al Banc d’Espanya– que hi hagi una excessiva exposició al risc immobiliari per part del sistema financer, que ha tornat a trobar en la concessió d’hipoteques una important font de negoci. De la mateixa manera és important una política d’habitatge que prioritzi el lloguer, tant lliure com social, per davant de la compra, just el contrari del que passa en l’actualitat. Així contribuiria a equilibrar el mercat immobiliari, propiciar el descens dels preus del lloguer i, amb això, afavorir l’accés a l’habitatge d’un col·lectiu de ciutadans més gran, principalment els joves.c

El sector immobiliari es recupera de la crisi soferta a causa de la covid